Els Jocs Olímpics d'hivern de Beijing 2022, que s'acaben d'inaugurar, tindran el trist rècord de pujar al pòdium com els primers en els que es dependrà pràcticament al 100% de la neu artificial per a poder disputar les competicions a l'aire lliure. Segons informacions publicades per la cadena de televisió britànica BBC, basades en un estudi científic, caldrà la utilització de 222 milions de litres d'aigua per a crear la neu artifical que es necessitarà pel desenvolupament dels jocs. És aviat dit.
El mateix estudi explica que de les 20 seus utilitzades per a la celebració de jocs olímpics d'hivern des de 1924, els científics creuen que només 10 tindrien la "idoneïtat climàtica" i els nivells de neu natural per a celebrar-hi jocs d'hivern l'any 2050.
El canvi climàtic no és, malauradament, una novetat, però malgrat això n'hi ha que s'entesten en continuar defensant posicions que van en contra del sentit comú, de la sostenibilitat i de la pròpia economia.
Seria simplista afirmar que la gent més aviat de dretes (on hi comptaríem tots els empresaris) estan i estaran sempre a favor de la celebració de jocs olímpics d'hivern, d'estiu, de primavera i fins i tot de tardor, pels guanys econòmics que a alguns això els podria reportar. Però per aquí van els trets. Als de dretes, la sostenibilitat és un concepte més aviat secundari, o fins i tot terciari.
Un exemple evident és la posició que defensa el diari La Vanguardia d'ahir diumenge. A la portada i com a primera notícia s'hi veu (sobre una foto dels ferrocarrils de rodalies que cobreien, presumiblement, la línea Puigcerdà-Barcelona): "Jocs Olímpics d'hivern. Ocasió d'or per al Pirineu". Subtítol (poc tendenciós, és clar): "Alcaldes i ciutadans donen suport a la cita per modernitzar les infrastructures".
Es veu que La Vanguardia es deu haver anticipat al referèndum sobre el tema que ha promès el govern català, quan es postul·la amb tanta contundència. No només hi dedica la notícia -que ni m'he molestat en llegir- sinó també la primera de les dues editorials: "El Pirineu davant els Jocs 2030", que sí he llegit, i que expressa un garbuix d'idees que s'entren en calçador en un sol article. Òbviament, com sol succeir darrerament a tots els mitjans escrits, el que diu l'editorial té poc a veure amb el títol anterior i matitza millor el suport que suposadament "donen a la cita alcaldes i ciutadans".
Que a les comarques del Pirineu els cal una inversió que els ha estat històricament negada -principalment, però no només, en infrastructures de comunicacions- és una evidència que dubto que ningú qüestioni. Fa un parell de dissabtes vaig veure personalment ben d'hora ben d'hora, una cua de vehicles inacabable entre Vielha i Salardú, en direcció a l'estació d'esquí de Baqueira Beret. Sort que jo, després de cinc impressionats dies d'esquí, anava en direcció contrària.
Que cal millorar les vies de comunicació, no tant per a facilitar l'accés el cap de setmana al Pirineu d'urbanites i assimilats, sinó també, i fonamentalment, per a facilitar a la gent del Pirineu la comunicació i l'accés fàcil i ràpid a la resta del territori, en particular les quatre capitals de província, és quelcom que salta a la vista del menys entès.
He consultat, a títol de curiositat purament antropològica, el temps de viatge de Barcelona a Puigcerdà en autobus i en tren, i ho he fet en diverses webs, per assegurar que no dic cap bestiesa. Doncs bé, en autobús el trajecte Estació de Sants - Puigcerdà triga unes 3 hores, i en tren cal afagar-se fort perquè estem parlant de 4 hores, per un trajecte de 155 kilòmetres! Una veritable vergonya, en ple segle XXI. Després hi ha AVES morts de fàstic sense passatgers de cap mena.
Ara bé, la reflexió seriosa que cal fer-se és si calen uns jocs olímpics per a millorar les infrastructures? De debò? No fotem home! Això no s'ho creu ningú. El dèficit endèmic en infrastructures als llocs poc poblats (on no arriben autovies, ni trens, ni fibra òptica, ni universitats ni res de res) és palmari i de cap manera cal esperar l'excusa (perquè només es tracta d'això, d'una vulgar excusa) per a reclamar inversions bàsiques. A la primera reflexió cal afegir-ni una de segona, tan pertinent com la primera: si ara ja falta molta neu al Pirineu, què es pot esperar d'aquí al 2030? Només una cosa -evidència científica- que la neu serà més escassa i les temperatures més altes.
I tot i així, hi ha qui s'entensa en defensar la organització dels jocs. Veure per a creure. Acabo amb una reflexió avui a Instagram de l'Araceli Segarra, un mite català del muntanyisme i l'alpinisme: "Per un tema climàtic, els Jocs d'Hivern no haurien ni de començar".
Més clar: 222 milions de litres d'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada