Quo vadis, Albert Rivera?

El 29 d'octubre de 2016 vaig escriure un article que es titulava: "Quo vadis, Ciudadanos?" sobre el darrer debat anterior a les eleccions generals del 10 de novembre d'aquell any, en la que ja s'albirava un principi de desinflament del fenomen "fake" de Ciudadanos, que en aquelles eleccions va acabar amb una pèrdua de 8 diputats (de 40 va passar a 32). 

Aleshores vaig escriure: "A l'Albert Rivera se'l veu darrerament desconcertat, amb cara de mala llet, sempre més aviat de mal humor. De fet, en la sesió de divendres del debat d'investidura de Mariano Rajoy, les càmeres -cal dir que TVE en va fer un realització impecable- molt atentes als personatges estrella de la investidura, no només de Rajoy, van captar la baixesa del seu gest en, per exemple, titllar literalment de "capullo" i "gilipollas" a en Pablo Iglesias, quan aquest el va citar des del faristol (tractant-lo indirectament d'inculte, això sí)".

Era la crònica de l'enfonsament anunciat que s'ha anat escrivint, i que segurament culminarà avui amb un fracàs atòmic a les eleccions autonòmiques de Castilla León. Quan jo estava a la Universitat, aquells màgics anys, la dita que corria entre els de les enginyeries era: "Si vals, vals, i si no Empresarials". Una frase en molts casos injusta però que pretenia reflexar que, en comparació amb les enginyeries, una carrera d'economica -i per extensió- una carrera de dret, era una titulació que un se la podia treure no només sense pràcticament estudiar, sino sense ni tan sols anar a classe.

Si acabada la carrera no hi ha esforç, treball, ganes de guanyar experiències professionals (internacionals de poder ser), i no hi ha un talent portentós al darrere, el que acaba succeint la immensa majoria d'ocasions és que se sol assolir el Principi de Peter, ja saben, la frase cèlebre del catedràtic californià que va escriure -una frase estratosfèricament certa que no ha estat encara refutada i va ser dita l'any 1969-: "En una jerarquia, tot empleat tendeix a ascendir fins assolir el seu nivell d'incompetència". 

Per desgràcia per a nosaltres, els governats, molts  dels polítics que trapitjen les nostres Espanyes fa molt temps que van assolir el Principi de Peter (parlem de Casado, Díaz-Ayuso, Abascal, Quim Torra, Rufián, Laura Borràs..., per citar-ne casos apoteòsics, però per desgracia la llista es podria fer extensiva a gairebé tots). Hi ha honorables excepcions, però poques. 

Albert Rivera, un producte de màrketing generat per obscures raons, amb un personatge molt ben triat per les ments macabres  del "Deep State" (mare andalusa, pare català, jove, guapo, capacitat oratòria, format post estudis al cap i casal de "La Caixa"...), era l'home perfecte per a liderar el projecte anticatalanista més maquiavèl·lic mai creat (Alejandro Lerroux es va quedar molt curt), però també amb menys solidesa i principis que s'hagi pogut concebre. Quan una cosa es fa malament, no pot sortir bé de cap de les maneres. És el cas. Avui a les autonòmiques de Castella León acabarem de ratificar el que ja va succeir a Catalunya.

Un paio de 26 anys, surt de "La Caixa" (els del bufet que l'acaben d'expulsar, literalment l'anomenen "el becario de La Caixa") amb nul·la experiència professional (la primera feina mai acaba d'aportar res d'especial) i entra als resorts de la manipulació política. Té un cert èxit perquè algú aboca al projecte diners a cabassos. Però un cop gratada la purpurina d'or que recobreix l'envolcall, queda el que queda: buidor i mediocritat il·limitades.

Del bufet d'advocats Martínez-Echavarría que el va fitxar amb un contracte de cinc anys (ara hauràn de batallar a tribunals després de dos, perquè ja sembla clar que s'ha entrat al terreny de les dequalificacions personals entre els uns i els altres) només se'ls pot anomenar innocents i que la cosa no la van avaluar amb la profunditat que requeria.

Esperaven invertir en notorietat política, el ganxo públic del Rivera i del seus contactes (tal vegada enlluernats per la contractació per part de Cuatrecasas de la Soraya Sáez de Santamaria -però, per Déu, el talent de l'una -advocada de l'estat- i l'altre -calçasses- no són comparables), però dos anys després, en fer balanç s'adonen que l'home no ha aportat res de res, ni ell ni l'altre apàtrida de Ciudadados que el vaeguir, el tal Villegas.

Acabaran posant-se d'acord en una transacció perquè els convé a tots,  tot i que el Rivera polític que demanava per Espanya una indemnització de 20 dies per any treballat ara en reclama 500. Tot un portent, el senyor Rivera, un exemple de coherència. Al el seu sonat fracàs al món professional, només li queda una sortida possible: tornar a la política. El que em pregunto és si ho farà a les files del PP o ja entrarà directament a VOX.