En aquests temps estranys plens d'incerteses, de pors i de desitjos d'un any diferent del 2021, comencem l'any -al menys als que ens agrada el futbol i sense complexes som del Barça, no ens agrada l'Espanyol i encara menys el Madrid- amb l'esperança d'un Barça triomfador.
Fins no fa gaire, en un temps no tan llunyà, trobàvem en el futbol amb majúscules que el Barça ens donava la dosi de "panem et circenses" que molts de nosaltres necessitem de tan en tant per a poder rebre aquella ració d'adrenalina que ens pujava la moral i l'autoestima i que darrerament hem hagut de substituir per una dosi de vacuna americana (potser amb una mica de sort la quarta dosi ja serà d'Hipra d'Amer: seguirà essent una vacuna, però al menys produïda a les nostres contrades).
Fins no fa tant, insisteixo, encara que el Barça no acabés de jugar com a l'època daurada del Cruifisme i el Guardiolisme, seguia essent un equip que reconeixíem i que la majoria de les vegades ens pujava la moral, fent-nos arribar el dilluns a la feina amb l'incentiu de saber que hi havia possibilitats de guanyar la Lliga o la Champions.
Des de fa un parell d'anys però, hem sabut que no és tot or el que llueix i que el Barça ha estat gestionat bé per un equip de mafiosos (una possibilitat força plausible) o una colla d'irresponsables i incompetents (una altra possibilitat que cada dia cobra més versemblança, ajuntada amb la primera) i que per fer curta una història molt llarga, i que com a conseqüència -exclussivament- de la mala gestió o la gestió fraudulenta, el club està arruïnat, a la qual cosa és veritat que també hi ha contribuït -i de forma no menyspreable- la pandèmia de Coronavirus.
L'arribada d'en Jan Laporta a la presidència del Barça en el seu segon mandat amb una victòria incontestable i aclaparadora, va tornar a despertar grans expectatives als Culés incondicionals (el meu fill i jo ens i comptem, per exemple), però han passat els mesos i ens hem adonat que la situació del Club és molt pitjor del que ens havien anat anunciant en comptagotes.
L'optimisme de Laporta es va anar esvaint quan primer vam saber que el dia després que el "Mundo Deportivo" anunciés que en Messi es quedava al Barça, el Club va emetre un comunicat oficial dient que l'acord de renovació no era viable econòmicament. I va aparèixer un concepte nou, pràcticament fins aleshores: la massa salarial i els límit que el "fair play" de "La Liga" imposa per normativa als clubs espanyols.
Aquests darrers dies, amb un Barça amb crisi total de joc (potser amb una espurna d'esperança, només potser, amb l'arribada de Xavi al vestidor) estem assistint astorats a unes incongruències a les que ens tenia acostumats la directiva d'en Novita-Bartomeu, però que no són pròpies d'en Laporta. No es pot inscriure en Dani Alves a la lliga -un jugador que ve lliure i que ha acceptat cobrar una misèria en una entente que és bona per ambdues parts- per falta de límit salarial, però al mateix temps s'anuncia que "el Barça ha tornat" i simultàniament es presenta en Ferran Torres, jugador fitxat del Manchester City (suposadament club "amic") per un traspàs de 55 milions fixes més 10 de variables, o sigui, parlant en plata, 65 kilos, quan no es té ni la més remota idea de si se'l podrà inscriure a la lliga essent conscients que, amb la calculadora a la mà, això només serà possible si es traspassa en Coutinho, es renova en Dembelé i segurament es ven també l'Umtití.
O sigui, a 20 hores del proper partit del Barça i a 26 dies del tancament del mercat d'hivern per a fitxar nous jugadors, hi ha seriosos dubtes de com s'estan gestionant les noves incorporacions a Can Barça.
Jo em pensava que l'època de l'arbitrarietat, l'obscurantisme i les trampes del Bartomeïsme s'havien acabat amb en Mateu Alemany i el nou equip directiu del Barça, però deu ser que la necessitat de mantenir la il·lusió alta de la tropa obliga i justifica qualsevol estratègia.
Francament, a dia d'avui, el futur del Barça el veig més negre que mai. Espero estar equivocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada