Cobrar sense treballar. I subvencionar-ho amb diner públic. Aquesta és la qüestió. Malbaratament de diners públics pur i dur. El fet és sí és d'una gravetat que fins i tot costa d'explicar.
Pot costar d'entendre algunes de les decisions que prenen els polítics que paguem amb els nostres impostos però hi pot haver alguna explicació més o menys convincent que acabi donant un cert sentit a algunes decisions amb les que no hi estem d'acord.
Però l'escàndol que el diari Ara ha destapat del Parlament de Catalunya no s'entén encara que s'expliqui cent vegades. El Parlament -tant que els seus representants s'omplen la boca amb la paraula transparència- va trigar una eternitat en proporcionar la informació a la periodista Lídia Orriols que ha conduït la investigació....Deu ser que no debien tenir la consciència gaire tranquila i que eren prou conscients que aquesta informació obriria una caixa de Pandora.
De fet, el mateix diari està fent una enquesta, a la seva edició digital en la que demana "Estàs d'acord que el Parlament pagui 1,7 milions d'euros anuals a funcionaris que ja no hi treballen?". El resultat, com era d'esperar, és aclaparador: el 97% dels que han respost l'enquesta hi està en contra.
La mesura es va aprovar quan l'Ernest Benach era president del Parlament, al 2008 (va presidir-lo des de 2003 a 2010). D'aquest personatge, que va passar sense pena ni glòria per la institució, només en recordo un altre escàndol: els 20.000 euros que es va gastar per adaptar el seu cotxe oficial (l'excusa era que per a poder treballar), un Audi A8 limusina valorat en 110.000 euros, per anar cada dia al seu lloc de treball, amb xòfer òbviament, de Reus a Barcelona i tornar a Reus. Era l'època en la que el diner públic es gastava a mans plenes i els mecanismes de control, al menys vistos els resultats, brillaven per la seva absència. No em sembla acceptable que el president del Parlament de Catalunya no visqui on té el lloc de treball, i si hi vol viure, que es pagui els desplaçaments de la seva butxaca.
Com és possible aprovar una mesura d'aquest tipus i que això sigui legal? Com és possible que ningú de l'oposició d'aleshores, les forces vives del constitucionalisme, ho permetessin? Per què Roger Torrent durant la seva etapa de president no hi va fer res?
Només hi ha una sola resposta, són part d'una casta que es protegeix entre ells. Si no, per a mostra de l'altre escàndol de les dietes al Congrés dels diputats (2.000 € al mes sense retenció i exempts de tributació per a diputats que no visquin a la capital, i 950 € si hi viuen), pagats durant tota la pandèmia, sense acudir al lloc de treball físicament. D'això en dic coherència.
Quants i quants altres casos d'abús similar que no sabem no hi deuen haver?
Per què personatges curruptes (pressumptament) com l'emèrit o en Jordi Pujol, eren tan amics? Per què Zaplana i Jordi Pujol fill tenien negocis conjunts? Per què en Felipe González ha estat a un munt de Consells d'Administració de grans empreses? La resposta és única: perquè tenen interessos comuns: viure de l'erari públic i viure bé. Portes giratòries fins a la jubilació.
Fins i tot ara, la senyora presidenta de les bosses de marca, Laura Borràs, no sap ben bé què dir...El primer que hauria d'haver fet en prendre posessió del càrrec era veure com estava el patí del seu nou lloc de treball. Al menys això és el que jo hauria fet, però ja se sap que aquesta gent funciona amb paràmetres diferents (ell mateixa no trigarà gaire a haver de donar més explicacions dels fraccionaments de contractes...) i està massa ocupada amb el Procès.
Acabo amb "facts and figures" que es diu en Anglès, posant llum a la foscor, que diria en Carles Porta. Font: Diari Ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada