Negacionisme i sectarisme identitari

Com venim apreciant amb creixent preocupació des de fa temps, cada dia que passa tenim més i més evidències que el món s'ha convertit en un espai polaritzat, on el debat serè i l'intercanvi d'arguments ha mutat -com si d'un virus es tractés- cap a posicions radicalitzades i extremes (en l'àmbit que sigui, no només en política)  que no obeeixen a cap altre criteri que el sentit de pertinença a una determinada tribu que, per extensió, exclou i estigmatitza a qualsevol individu que no en formi part. 

El que impera avui és la màxima "o amb nosaltres o contra nosaltres", sense matisos, sense reflexió crítica. L'espectre es limita al blanc o al negre. Al món en el que ens ha tocat viure, no hi ha espai per a grisos. 

I el problema és que, com en el cas de la cultura o com en el cas de les llengües, per a citar només dos exemples, les tribus, cada vegada més nombroses en membres i menys diverses en pensament, s'amunteguen en menys faccions, que exacerben els seus i estignatitzen els que no són, actuen o pensen com ells. La dissidència està altament penalitzada en el món en el que vivim.

Dos temes de rigurosa actualitat em serveixen per a il·lustrar aquest principi. 

El primer cas, el de les vacunes, que ha esdevingut "casus belli" per aquells ciutadans que fan de la militància una forma de vida. 

O ets un pro-vacunes, i en conseqüència estàs fermament convençut que els que no pensen com tu (potser perquè són minoritaris) no respecten la ciència i són uns radicals que no tenen res al cap i no pots entendre per quins set sous no es vacunen si està més que acreditat que la vacunació ha salvat un munt de vides sobre tot dels membres de la població més vulnerables, o ets un anti-vacunes, i estàs convençut que això de les vacunes és una conxorxa a escala planetària que no fa altre que enriquir el poderosíssim lobby farmacèutic i de passada t'inocula verí al cos. No entens com ciutadans formats i educats es deixen injectar acríticament i de forma submisa una substància de la que no es coneixen les conseqüències a mig o llarg termini, com si d'un aliment modificat genèticament es tractés. 

Per exemple un botó: el cas del tenista Novak Djokovic. En un món de manipulació informativa i "fake news" a cor què vols, fa de mal dir si aquest tenista és un negacionista (aparenment ho sembla) o simplement un jove inconscient i mentider, però sentint els arguments de la seva família i de la "gran Sèrbia", del  tipus "Radko Mladic o Radovan Karadzic" (se'n recorden d'aquell parell d'assassins?), comparen el seu fill gairebé amb Jesucrist i no entenen la injustícia que ha suposat tractar al seu fill (del que deuen viure tots els membres de la família) com si fos una persona normal que ha de complir les regles del joc. No, Djokovic, perquè és tennista número u del món i perquè és famós, juga a una altra lliga, aquella del "Vostè no sap amb qui està parlant" de la Pilar Rahora (se'n recorden de l'episodi de la grua de Badalona retirant-li en seu vehicle mal aparcat?). Ni vacunes ni òsties, només cal comptar amb advocats que tampoc tenen cap recança de mentir descaradament quan diuen que el nen va passar el Covid i no va viatjar a cap altre país els darrers 14 dies abans d'entrar a Austràlia. Només calen quatre exaltats portant banderes i rodes de premsa amb molta afectació i -pressumptament- molta mentida. 

I el món polaritzat. Manifestacions de conversos d'un i altre bàndol cridant com a posseïts a favor o en contra...Davant d'aquesta situació, si anteposem el nacionalisme a la ciència, no hi ha res a fer. Donald Trump n'és un altre exemple ben recent.

El segon cas, més nostrat, però que entra dins la mateixa categoria de radicalitat supremacista, és el de la reiterativa obsessió malaltissa de determinats grups polítics en convertir el Català en una llengua extinta el més aviat possible. Els enmics a batre? Òbviament l'escola, la immersió lingüística i, és clar, TV3. 

El darrer cas de manipulació i tergiversació dels fets és tan flagrant que em sembla que ha generat animadversió fins i tot a bona part del més convençuts anti-catalanistes. I ho ha fet pel nyap que s'ha estat denunciant aquests dies per part de Ciudadanos. No n'hi havia prou amb les mentides de Pablo Casado respecte de les motxilles de pedres i la negació d'anar a fer pipí als nens que no parlen en Català (sembla increïble però és cert...com ens hem de veure!). 

Per si hores d'ara algú encara no ho sap, al concurs de paraules en Català "Atrapa'm si pots" presentat pel Llucià Ferrer, aquest, amb tot el bon criteri del món, no va donar per vàlida una resposta d'una concursant (adolescent) que en comptes de la paraula "blat" -que aparentment no sabia- va dir "trigo". En Llucià va fer broma i no la va donar per bona. Volen una mostra més fefaent que el Català està en clara recessió malgrat la suposada prevalença de la immersió (fals a la majoria del país) i la perversió terrorista de TV3?

Insisteixo, els fets es denuncien tractant-se d'un concurs de paraules en Català, no en Castellà, Txetxè o Serbocròat. Aquest fet, absolutament anecdòtic en un món normal -o en el nostre món fins fa, posem, 15 anys-, ha desfermat les ires nacionalsupremacistes de la senyora Inés Arrimades que, en un atac de desesperació veient com l'enfonsament del seu partit és irreversible, ha volgut tornar a ser focus d'atenció amb un tema que genera polèmica i -aparenment- fa guanyar vots fora de Catalunya. Lamentable. Aquest és el seu "Twitt": "En TV3 entrevistan a Otegi y “bromean” con agredir a Guardias Civiles pero les parece intolerable responder en castellano en un programa infantil: “¡eso sí que no!”, dice el presentador. Lo peor es la burla final del “trig”. Cientos de millones de dinero público para pagar esto".

El món culte, divers i amable que molts de la nostra edat vam conèixer, aquest sí, està en clar perill d'extinció. I no sembla que ningú estigui fent gairé res per a corregir-ho.