Res de nou a dir en el cas Djokovic que no s'hagi escrit aquests darrers dies, però el seu cas, és a dir, la gestió del mateix, encara em genera algunes reflexions tavernàries que m'agradaria compartir en aquesta entrada.
El que més em sorprèn de tota la polèmica generada per la revocació del visat i l'expulsió final del tennista Novak Djokovic d'Austràlia -un país que genera poques notícies que transcendeixin a la resta del món, a menys que no es parli d'incendis forestals gegantins o gestió rigorosíssima de la pandèmia de Coronavirus dins les seves fronteres- és la poca intel·ligència amb la que el seu equip d'advocats i assessors de tota mena han gestionat aquest afer.
Entenc que un multimilionari com ell (un esportista amb un patrimoni estimat de 220 milions de dòlars segons el portal Celebrity Net Worth, que l'any 2021 va ocupar el lloc número 46 de la llista dels 100 atletes més ben pagats del planeta, i amb patrocinis que complementen els premis a les pistes de tennis com ara Peugeot, Lacoste i Asics, entre d'altes) ha de tenir un equip de professionals de primer nivell que l'acompanyen permanentment, des preparadors físics fins a advocats i assessors financers, per això em sembla de jutjat de guàrdia com han gestionat l'afer australià.
A una persona tan poderosa i estimada a Sèrbia, una icona al seu país, una imatge de marca i representant dels valors serbis -com s'ha vist aquests dies en els que la seva retenció va estar a punt de costar un incident diplomàtic entre Sèrbia i Austràlia- li hagués costat molt poc aconseguir els documents oficials que calguessin per a poder entrar a Austràlia amb totes les garanties. Aconseguir un passaport Covid sense haver-se vacunat, a un país com Sèrbia i per a un mite com ell hagués estat un joc d'infants. Pitjors coses s'han vist i molts han mirat cap a un altre cantó.
Només se m'acuden dues explicacions: o està envoltat d'idiotes que s'aprofiten d'ell i que no tenen ni un dit de front, o l'arrogància del serbi, el seu caràcter prepotent i rabiüt han pogut més que la racionalitat. M'inclino per la segona hipòtesi.
És la clàssica "pilarraholada", ja saben: "Vostès no saben amb qui estan parlant...Austràlia no es pot permetre celebrar un torneig del Gran Slam sense mi". Vull pensar que en la concessió inicial del visat d'entrada per part de les autoritats de la província de Victòria, on es troba la ciutat de Melbourne on es celebra el primer torneig del Gran Slam, va pesar el fet que no tenir a Djokovic al mateix podria suposar una pèrdua d'interès i per tant implicar conseqüències de tipus econòmic. Però al capdevall, el govern australià, caracteritzat per una gestió de la pandèmia de coronavirus "a la xinesa", no podia claudicar davant un sol individu, per molt número 1 del món del tennis que sigui.
L'admissió d'"errors" documentals i declaratius per part de Djokovic en les seves declaracions al tribunal que avaluava el seu visat no van semblar en cap moment sinceres (eufemisme per a no dir directament mentides sense pal·liatius) sinó que obeïen a l'estratègia de poder participar al torneig.
La fermesa d'Austràlia ja ha tingut una primera conseqüència: la ministra d'esports i joventut francesa Roxana Maracineanu va twitejar ahir "le pass vaccinal a été adopté. Des que la loi sera promulguée, il deviendra obligatoire pour entrer dans les ERP déjà soumis au pass sanitaire (stade, théatre ou salon) pour l'ensamble des spectateurs, des practiquants, des professionnels français ou étrangers". O sigui que Roland Garros no podrà admetre Djokovic si aquest no demostra que està vacunat, cosa que també passarà a Flushing Meadows, New York. I l'efecte col·lateral és que els patrocinadors, el primer de parlar ja ha estat Lacoste, es començaran a qüestionar si el patrocini de Djokovic els convé o no.
Djokovic, que segueix en fase negacionista (la roda de premsa concedida per la seva família abans d'ahir va ser patètica i es va donar per cancelada quan les preguntes dels periodistes no els agradaven..), no tindrà més remei que vacunar-se si no vol posar en perill la seva carrera esportiva i econòmica.
Si acaba decidint no vacunar-se, però, sempre li quedarà el consol de venir a l'Open de tennis de Madrid, on en Rodríguez Almeida i la Díaz Ayuso (Ayuso Libertad) ja han anunciat públicament que l'esperen amb pam de candeletes tot prenent-se unes tapes i unes canyes a la Plaza Mayor.
Ara ni pot no vacunar-se, perquè significa abandonar la seva carrera esportiva, ni vacunar-se, perquè...com ho justifica davant els antivacunes? Ho té complicat. Seguirem la telenovela sèrbia.
ResponElimina