Cada vegada em fascina més la capacitat dels polítics de buscar subterfugis i estratègies de dispersió, de les de marejar la perdiu per evitar centrar-se en allò que toca, és a dir, el que li cal a la ciutadania, que en definitiva és la que els ha votat i els paga un generós sou cada mes.
El cas dels jocs olímpics d'hivern pels que se suposa que Catalunya s'ha de postular per organitzar-los i celebrar-los l'any 2030 me'n semblen un exemple palmari. De llibre. Una fugida cap endevant de les que fan història.
Com que la retòrica buida dels uns i els altres em cansa cada dia més no he ni tan sols entrat al fons de la qüestió (alguns diaris se n'han fet ressó aquest cap de setmana, en particular el diari Ara) i m'he limitat a escoltar les notícies de la ràdio i algun resum a la televisió. Les baralles amb l'Aragó i el conill que el govern català s'ha tret del barret d'organitzar un referèndum a les comarques afectades per a determinar si "el territori" vol els jocs em sembla de traca i mocador. Si no fos que sembla que és cert, diria que és una broma de molt mal gust.
El primer que no entenc és quin és pel país l'organització dels jocs olímpics d'hivern. Puc arribar a entendre els d'estiu com a instrument de dinamització d'un determinat territori (els de 1992 a Barcelona van suposar una empenta extraordinària que va impulsar Barcelona i les seves infraestructures i la va situar al mapa de les grans ciutats mundials), es tracta d'un esdeveniment espíritu amb un nivell de seguiment mundial estratosfèric i per tant té una repercussió molt positiva en la ciutat que els organitza.
Ara bé, els jocs d'hivern són una altra cosa, tant per la repercussió mediàtica com pel seguiment per part dels ciutadans de carrer. Si cal construir infrastructures per a l'esdeveniment, aquestes esdevindran amb tota probabilitat excessives una vegada acabin els jocs i no s'amortitzaran mai.
En un entorn en el que el que defensa la gent amb sentit comú i visió de llarg termini és la sostenibilitat, l'organització d'uns jocs olímpics d'hivern semblen anar en la direcció completament posada. Avui en Basté a RAC1 els defensava a capa i espasa. Jo no puc fer altra que expressar la meva opinió totalment en contra.
Si des de fa anys la neu "justeja" al Pirineu català, no vull ni pensar el que pot succeir el 2030 amb l'acceleració que ha assolit l'escalfament del Planeta els darrers del anys. Amb prou feines tindrem la temperatura necessària per a produir neu artificial (si no, temps als temps) i haurem dotat "el territori" d'unes infrastructures sobredimensionades -en particular viàries- que no calen i per extensió facilitaran la destrucció addicional asociada als desenvolupaments urbanístics que tots aquests esdeveniments porten associats (les famoses villes olímpiques, que acabats els jocs esdevenen objecte d'especulació per part dels de sempre).
Que Barcelona sigui la seu d'uns jocs olímpics d'hivern que celebraria la majoria de proves esportives en el millor dels casos a 200 km. de distància em sembla un contrasentit com una catedral que no aportarà cap benefici tangible als habitats del "territori" i que deixarà monstres que al cap d'uns anys es deterioraran de forma irreversible (hi ha prou exemples que ho acrediten). Només cal passejar-se per les instal·lacions olímpiques de Montjuïc per a constatar-ho. L'estadi avui només és utilitzat quan algú el lloga...trist destí per a una instal·lació tan majestuosa.
M'agradaria que algun polític ens expliqués de forma clara i transparent quin és l'interès subjacent a l'organització d'aquests jocs. No hi ha maneres més útils i intelligents d'aconseguir inversions en infrastructures més necessàries per a la ciutadania? Jo penso que sí, però això als nostres polítics sembla interessar-los ben poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada