En John Carlin, periodista al que segueixo i que no deixa de sorprendre'm cada dia per la seva vastíssima cultura i el seu extraordinari sentit comú, publicava ahir un article a La Vanguaria amb el nom de "Que callin" que veritablement és un reflex del que està passant a la política actual, sigui del color que sigui, un magma de mediocritat, estultícia i oportunisme.
Citava Carlin a la senyora Díaz Ayuso, la "flamant" presidenta de la Comunidad de Madrid, arran de la seva crítica al Papa Francesc perquè aquest havia demanat perdó als Mexicans pels molts abusos i atrocitats que va cometre el colonitzador espanyol contra els azteques (que tampoc eren sants). Díaz Ayuso, embolcallada de ranci nacionalisme espanyol, venia a defensar que els espanyols, en portar el catolicisme a Mèxic hi havien portat també la civilitatzació i el progrés i que per tant el Papa havia de callar. Impressionant! Però impressionant de veritat.
No cal llegir l'article d'en Carlin per entendre la barbaritat que va proferir aquesta senyora, només cal haver estudiat mínimament història o alternativamente, haver llegit una mica. No sembla però aquesta, una virtud especialment desenvolupada en la senyora Díaz Ayuso. Carlin, documentadíssim i per més inri expert en la colonizació americana, li desmunta els arguments en dos paràgrafs, i de passada li retreu amb elegància la seva pueril incultura.
Com de costum però, al menys als darrers anys, les dretes solen explotar molt millor el populisme, el recurs fàcil, les respostes simples a problemes complexos. I malauradament, com que en general tenim els polítics que col·lectivament ens mereixem, els més populistes solen guanyar les eleccions. Recorden com va guanyar la senyora Isabel Díaz Ayuso les darreres eleccions a la Comunidad de Madrid?: "Ayuso, libertad". Així de simple. Així de falaç. Així d'estúpid. Però aquest discurs, com diem, cala cada vegada més entre els que estan desenganyats de tot i de tots.
Els corol·laris a tanta imbecilitat els han posat dos dels grans de la política pàtria, els extremistes Pablo Casado, màster de màster de màsters, al congrés del PP a València aquest cap de setmana passat, amb la inestimable col·laboració de José Maria Aznar; tots dos pronunciant desacomplexadament discursos d'extrema dreta amb una única finalitat, atacar tot allò que faci pudor a català, i reforçar de passada, el nacionalisme espanyol més caduc, la idea de l'Espanya única, compacta i homogènia, la seva intervenció al congrés, magistral, va acabar amb un "España no es un estado plurinacional, ni multinivel, ni la madre que los parió". El senyor Casado afirma amb una ignorància que ratlla també el delicte, que quan ell governi "exigirà" Europa que li lliuri el "colpista" Puigdemont. Deu tenir somnis humits el senyor Casado, que possiblement comparteix amb el jutge Llarena: ja saben, aquell que ensopega deu vegades amb la mateixa pedra, però tot i així no es dóna per al.ludit.
Francament, ho he escrit més d'una vegada en aquest blog, si jo fos del PP Català -on l'Alejandro Fernández no ho està fent gens malament, tot sigui de passada- em moriria de vergonya i destitjaria que els líders del PP espanyol no l'ajudessin a acabar de perdre els escassos vots que el PP obté a Catalunya.
És clar que la lluita del PP només té una direcció, la d'esgarrapar vots al VOX d'Abascal, i per fer-ho només hi ha un camí, esdevenir més radical que el mestre, tot i assumir el risc de, no només la marginalització a Catalunya, sino virtualment a la desaparició. Em pensava que seria molt difícil enyorar en Mariano Rajoy, però ja en comento a dubtar.
Però per imbecil.litat extrema la dels esbirros de l'Abascal. Avui s'han presentat els de VOX al jutjat d'apel·lació de Sassari, a Sardenya, on avui declarava Puigdemont a la causa d'extradició oberta contra ell. Ho han fet de la mà de la vicesecretària jurídica, una tal Marta Castro, que deu saber tant de dret com jo de sànscrit. El tribunal ha tancat la seva presència, negant-la òbviament, en menys de 60 segons.
I així està el percal. El més esgarrifós de tot plegat és que el PP i VOX junts en comunió podrien arribar a guanyar les properes eleccions al parlament espanyol. Si això passa, em plantejaria molt seriosament, demanar asil polític a qualsevol país de la Unió Europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada