El missatge de la decadència de Catalunya (II)

Des que s'ha instal·lat sobre tot als mitjans de comunicació el discurs de la decadència catalana,en contrast amb la llibertat, la prosperitat i l'alegria que prospera a Madrid, hi ha dos blocs en posicions antagòniques. 

Els uns són aquells que postul·len que la decadència de Catalunya (i de Barcelona) és conseqüència del Procés i del Colauisme, i aquí hi trobem un garbuix heterogeni de col·lectius entre els que es troben les elits de la burgesia catalana, una part significativa del PSC i, com no podia ser d'una altra manera, el Madrid oficial i castís (referit a la Casta). Un exemple n'és Mario Vargas Llosa que defensa que la Barcelona cosmopolita i oberta que ell va conèixer als anys 70 contrasta amb el provincianisme nacionalista d'avui. Jo sóc dels que penso -com l'Empar Moliner- que a Vargas Llosa només se'l pot llegir, però no escoltar. Una mica com a Pérez-Reverte.

A les antípodes dels primers, hi ha els que defensen que bona part de la decadència catalana es deu al constant maltractament econòmic que Catalunya ha rebut de forma sistemàtica per part de Madrid, i aquí també hi ha un garbuix d'independentistes i part de la societat civil. Diumenge passat, en Toni Soler a l'Ara, defensava que precisament el Procés va néixer en part com a resposta a la decadència econòmica que el mal tracte pressupostari auspiciat pel govern central abocava Catalunya.

Aquestes darrers temps s'ha creat la plataforma "Barcelona és imparable", el que vindria a ser una mena de reacció per a sortir de la decadència a la que el govern Colau hauria portat Barcelona....La plataforma s'ha manifestat aquesta setmana a la Plaça de Sant Jaume amb un "aclaparador" èxit de convocatòria (1.200 persones!). Avui en parla 'Évole en el seu article setmanal a La Vanguardia. Pel que sembla hi hauria al darrera més de cent entitats...Si això és així, això de la Barcelona emprenyada seria també un absolut fracàs de convocatòria (segons llegeixo a l'article de l'Évole, al darrera hi hauria Junts i PDCat). Són els que volen l'ampliació del Prat i l'abducció de la Colau per part d'una expedicció extraterrestre.

Tots dos blocs penso, tenen una part de raó, però crec més en els fets consumats que en les veritats revelades.

És cert que hi ha un component econòmic fonamental: maltracte sistèmic de Catalunya tant en les assignacions pressupostàries als pressupostos generals de l'Estat (incomplint sistemàticament el que diuen les disposicions de l'Estatut de Catalunya en vigor en aquest àmbit) com en el grau d'execució de les mateixes. Justament el contrari del que succeeix a Madrid. Hi ha més inversió pública i al cim el grau d'execució de la mateixa és netament superior. Amb xifres tancades a 30 de juny, l'execució d'obra pública pressupostada el 2021 és a Barcelona del 13% i a Madrid del 40%. Deixo a l'aire si això té a veure o no amb el Procés i si això contribueix o no a la decadència de Catalunya. 

Però és també innegable que tant el dinamisme de l'economia catalana com la seva xarxa d'infrastructura industrial i empresarial segueix essent un pol d'atracció d'inversions i talent. I això són fets consumats inapel·lables. En citaré alguns de ben recents:

• La multinacional americana Pepsico escull Barcelona per situar-hi el seu "hub" digital mundial, amb creació de 400 llocs de treball d'altíssim nivell.
• Microsoft va anunciar el mes passat que escollia Barcelona pel seu nou "hub" mundial de I+D per a fer recerca sobre intel·ligència artifical, un dels 8 dels que disposa a nivell mundial.
• L'operador alemany DECIX acaba d'anunciar l'obertura d'un punt d'intercanvi d'internet a Barcelona, a través de 3 centres de dades, als que ja hi ha connectades més de 30 xarxes.
• Nestlé reforça el seu "hub" tecnològic de Barcelona.
• El fabricant de microvehicles i motos elèctrices Silence anuncia que es queda la planta de Nissan de Montcada per a fabricar-hi vehicles elèctrics.
• Cinc projectes potents, entre ells dos fabricants automobilístics asiàtics, opten per a les instal·lacions de Nissan de la Zona Franca, quan els japonesos abandonin la planta a finals de desembre.
• La multinacional Kronospan ha iniciat els treballs per a construir una nova fàbrica a Tortosa en la que invertirà 200 milions i crearà 185 llocs de treball directes i 1.500 indirectes.

Set notícies positives -sense haver fet cap recerca exhaustiva i que es poden llegir a la premsa generalista- que fan pensar que les mentides io exageracions dels uns i dels altres són més armes llancívoles per reforçar els seus discursos que no pas una realitat de decadència imparable.

Més recursos sí i més sentit comú també. El que segurament caldria és menys discursos incendiaris, tant per parts dels uns com dels altres.