Quan ja em pensava que la comissaria de la policia nacional de la Via Laietana només havia de formar part de la història contemporània del nostre país, resulta que un illetrat del Ministeri de l'Interior, atenció no s'ho perdin...ni més ni menys que el seu número dos, el secretari d'estat de seguretat, Rafael Pérez Ruiz, es va desfer en elogis cap a aquest centre de repressió i tortura.
Les declaracions, lamentables, i que en la majoria dels països civilitzats de la UE haurien meritat una demanda de dimissió per part de la gent decent que hauria estat acceptada de forma immediata, s'enmarquen en l'acte de celebració del dia de la policía nacional que va tenir lloc a l'Auditori de Barcelona.
El senyor Pérez Ruíz va tenir la desvergonya -o la ignorància històrica, que també podria ser- d'afirmar, a tenor literal: "la comissaria de Via Laietana ha estat i és un símbol de servei públic desde la qual diverses generacions de policies han contribuït i continuen contribuint a enfortir la democràcia".
Un descerebrat capaç de fer aquestes afirmacions, ni que sigui fruit de la incultura -o precisament per això- hauria d'haver estat cessat (vist que el paio no dimiteix) de forma fulminant, però el màxim que ha succeït, en l'estat de la impunitat i la desvergonya en el que paguem els nostres impostos, ha estat una afirmació de la portaveu del govern, Isabel Rodríguez, matitzant el que volia dir el secretari d'estat de seguretat...En fi, com diu la Biblia (Sant Mateu): "Pels seus actes els reconeixereu".
No és possible que un secretari d'estat de seguretat desconegui la història contemporània d'aquest país. O que coneixent-la faci un discurs de provocació i manca de respecte tan descarat.
No són opinions, són fets contrastats amb ple de testimonis que ho acrediten. La comissaria de Via Laietana va allotjar, durant molts anys, la VI Brigada Regional de Información Social, la branca de la BIS a Catalunya. Va ser una de les cases dels horrors del franquisme. Va ser el més gran centre de tortura de Barcelona i Catalunya.
Els policies d'aquesta Brigada van torturar impunement durant molts i molts anys des del soterrani de la comissaria. Alguns noms il·lustres de l'esquerra catalana van patir-hi tortures: Gregorio López Raimundo (pare d'en Sergi Pàmies), l'escriptor Vázquez Montalbán i la seva esposa Anna Sellés o Salvador Puig Antic van ser retinguts i torturats a la comissaria de la vergonya. Centenars de persones de bé van ser torturades i humiliades a les dependències de la comissaria de Via Laietana.
Esquerra Republicana de Catalunya va presentar el 2019 una proposició no de llei que -oh, curiós- el PSOE va respaldar, per a convertir aquesta comissaria en un museu i centre de memòria històrica i traslladar-la a una altra ubicació. Òbviament, la proposició no va prosperar. A Espanya, quan algú es posa contra la judicatura, el govern, la policía, la monarquia o l'exèrcit (el "deep state"), sempre té les de perdre.
Si a un discurs com al del secretari d'estat, se li afegeixen les darreres actuacions del tribunal suprem i del seu jutge estrella Llarena en relació a l'afer Puigdemont, no costa d'entendre que hi hagi moltes persones que equiparen la democràcia espanyola a la turca o a la russa.
Una vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada