Em fan gràcia les veus més o menys públiques que des del mal anomenat "seny" postulen la decadència de Catalunya des darrers anys i sobre tot la connexió causa-efecte d'aquesta decadència amb tot allò que tingui a veure amb el Procés i els que clamen per la independència de Catalunya.
I els que en un acte de prestidigitació digne del Mag Lari -a qui per cert un grup d'extrema dreta ha denunciat per dir en un dels seu espectacles en clau humorística: "parlaré en Castellà perquè així semblaré més dolent...", Cosas veredes, Don Sancho- vinculen aquesta decadència amb el fet que l'alcaldia de Barcelona estigui governada per l'Ada Colau i ja tenim el "totus revolutum" perfecte.
El darrer exemple, però un entre tants, un article de l'úberrim Durán i Lleida (que continua prodigant-se per tot arreu com si encara comptés per alguna cosa), en aquest mateix sentit a La Vanguardia de la setmana passada.
Procés és sinònim de divisió, de fuita d'inversions, de gent que no vol el progrés, ni turisme a Barcelona ni l'ampliació de l'aeroport del Prat. I per reblar el clau, es queixen de la inseguretat de Barcelona (i dels seus botellots) i de la seva brutícia i de la seva decadència encara més decadent que la decadència de la resta de Catalunya en general.
També hi contribueix l'actual govern de l'Estat que amb una execució l'any 2021 de l'inversió pressupostada del 16% (al mes d'Octubre) té els sants nassos de prometre l'"oro i el moro" de cara als anys vinents. Això després de desconsiderar una inversió de millora a l'aeroport del Prat de 1.700 milions d'euros que no té res a veure amb l'ampliació.
Sembla que no combregar amb rodes de molí ni acceptar el vedericte de les veus "main stream" dels polítics que pensen per nosaltres, ens avoca al caos i a les tenebres.
Home, que hi ha alguna cosa de cert en algun dels missatges, és del tot innegable, en particular allò que envolta els carrers de Barcelona i l'ordre públic (brutícia, manters, inseguretat són perfectament visibles i que això ha anant enpitjorant els darrers anys és una evidència). Algú poc sospitós de ser de dretes com el meu germà, que viu a Barcelona, ho està patint a diari, amb una excepció, la pacificació del trànsit que permet anar amb bicicleta per la ciutat amb molta més tranquilitat que fa uns anys.
Ara bé, la demagògia és un recurs fàcil, i alguns polítics d'això en saben molt (de fet, només saben d'això). Les fuites d'empreses de Catalunya estan relacionades en una immensa majoria de casos, només en el trasllat de la seu social, que té nula incidència amb la deslocalització de plantes industrials o logístiques i per tant en l'ocupació.
El que és una certesa és que la inversió industrial a Catalunya, més enllà de 2017 ha continuant creixent a ritme sostingut i el món dels negocis reconeix en Catalunya i en Barcelona un hub d'innovació que atreu talent, inversió i noves empreses, essent el primer destinatari d'aquestes inversions a Espanya entre 2003 i 2017, i entre 2016 i 2020, aquesta ha augmentat d'un 26,2% (Font: Acció, Juliol 2021).
Barcelona, malgrat tot, continua estant entre les ciutats top 20 en quant a qualitat de vida i per a treballar-hi.
I de l'ampliació de l'aeroport del Prat ja n'he parlat abastament en aquest mateix blog. El dia que es faci un plantejament intermodal de debò, amb connexió de Girona i Reus via alta velocitat, tindrem un aeroport imbatible, tot i que vist com avança el deteriorament mediambiental del Planeta, no sé seria aquesta és una decisió gaire intel·ligent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada