La post-pandèmia de Covid -si així podem anomenar aquesta fase estranya en la que ens trobem actualment- està portant i més que portarà, un seguit de conseqüències l'abast de les quals encara és difícil d'avaluar i predir en tota la seva magnitud, però el que està clar és que venen temps no gaire estimulants, des de molts punts de vista.
En 34 anys de vida professional com a economista mai abans havia viscut una situació com la que estem vivint des de fa uns mesos.
Matèries primes i components
És un fet conegut i publicat pels mitjans que l'increment de preu de les matèries ha experimentat uns ratis de creixement mai coneguts en els darrers 25 anys. Només poso dos exemples del meu sector: el cartró corrugat aquest any 2021 ha experimentat increments 4 vegades, amb un total acumulat de +27% en relació al preu que hi havia a 31 de desembre de 2020. Això quan es pot garantir-ne el sumministrament, que no és sempre. A la meva empresa hi ha hagut ruptures de material en diverses ocasions, que han suposat que no hem pogut servir el producte final al client. Un altre: el preu del cotó està a màxims dels darrers 20 anys. En un sol dia, el preu va pujar més d'un 8% fa un parell de setmanes.
En d'altres sectors: construcció i automoció entre els més afectats, la falta de materials com coure, fusta, acer i semiconductors (80% mundial fabricat a Taiwan i Corea del Sud) estan provocant l'aturada d'obres i de línies de producció, respectivament.
Nolis
Aquesta és l'altra gran crisi que s'afegeix a l'encariment de les matèries primeres. No hi ha nolis, perquè no hi ha vaixells suficients per a satisfer la demanda desbocada d'importacions de matèries primeres i productes acabats de la gran fàbrica del món, la Xina. A Europa, si per un contenidor de 40 peus es pagaven 2.000 dòlars de promig fa una mica més d'un any, ara s'en paguen més de 15.000 (no estic exagerant i ho dic de primera mà perquè ho pateixo cada dia), un increment del 750% en un any. Els trànsits de la Xina als Estats Units experimenten una situació similar: hem passat de pagar 5.000 dòlars a pagar-ne 27.000 pel mateix contenidor de 40 peus. I tot i així, no hi ha vaixells que puguin garantir que els temps de trànsit es compleixen. Un exemple pràctic: un contenidor Shanghai-Barcelona fa un any tenia un temps de trànsit de 32 dies. Avui, amb sort és de 55 a 60 dies. Els vaixells surten tard d'origen i a més a més, per estalviar combustible, van més a poc a poc. Per a reblar el clau, als principals ports del món occidental hi ha un colapse de diverses setmanes per treure contenidors. L'administració Biden va decretar divendres la obligatorietat pels estibadors de treballar 7 dies a la setmana 24 hores al dia per assegurar la campanya dels "ThanksGiving" que és com el nostre Nadal en termes de consum. Així estan les coses.
Energia
Què hem d'escriure aquí que el lector no sàpiga? Potser, que la crisi no és principalment a les economies domèstiques, sinó bàsicament a les fàbriques. A l'increment de preus del petroli i el gas com a conseqüència de les lleis de l'oferta i la demanda cal afegir-hi les restriccions que està imposant a la producció industrial el govern xinès per assegurar el compliment de l'agenda de descarbonització acordada a l'agenda de Paris (que ara sí, s'estan prenent seriosament, potser perquè els xinesos ja han assolit el nivell de creixement que els equipara amb Occident). Algunes indústries grans consumidores d'energia elèctrica, com la tèxtil ja estan començant a experimentar restriccions que, per decret, els arriben de Beijing: en compte de poder treballar 7 dies a la setmana, els provoquen restriccions elèctriques que els impedeix treballar més de 4 dies. Resultat? Disminució de la producció i en conseqüència, augment de preus. Un factor més.
Mà d'obra
I per acabar-ho de rematar: falta de mà d'obra en determinats sectors. Al Regne Unit, el Brexit ha provocat una fuita massiva no només de conductors de camions que ha provocat escassetat de benzina a les gasolineres, sinó que s'han de sacrificar cada dia més de 15.000 porcs per trets de bala que s'acaben cremant per falta d'operaris especialitzats als escorxadors. Visca el Brexit i la seva mare. Als Estats Units fan falta uns 5,5 milions de treballadors que no s'han reincorporat als seus llocs de treball després de la Covid. Acostumats a generosos subsidis del govern federal de 600 dòlars setmanals menjant crispetes i mirant Netflix, qualsevol torna a treballar per salaris de 14 dòlars per hora.
Estem en un escenari de tempesta perfecta. Els nivells d'increment de preus registrats a les economies desenvolupades als 4 darrers mesos situen la inflació subjacent per damunt del 4%. Els bancs centrals, reacis a pujar els tipus d'interès a curt termini, no tindran altre remei que fer-ho. En poques setmanes o mesos ens trobarem en una espiral d'increment de preus i de tipus d'interès, els pitjors enemics de l'estabilitat i el creixement econòmic. Si no succeeix un miracle, ens esperen mesos molt complicats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada