Amagada entre volcans en erupció, botellots amb risc de cronificació, clubs de futbol en fallida tècnica i preus de l'energia desbocats, la notícia sobre la redempció fàctica del borbó emèrit ha passat gairebé desapercebuda.
Malgrat tots els malgrats, és a dir, la presumpció que als seus comptes hi ha ingressos de molt dubtosa legalitat, la fiscalia espanyola ha tancat les tres causes obertes contra Joan Carles I, en preparació de la rentada de cara prèvia al seu retorn a Espanya després de gairebé un any i mig fora de l'estat.
Avui, només la feina de formiga del fiscal federal suís Yves Bertossa iniciada el 2019, és la que pot mantenir l'esperança que algun dia aflori tota la veritat sobre els comptes i les comissions del borbó (les més sonades són les comissions cobrades per la venda del Banco Zaragozano a Barclays i les associades a l'adjudicació de l'AVE a La Meca, però sembla vox-populi que aquest va ser un modus operandi profusament utilitzat en les operacions de venda d'armes espanyoles, per exemple).
Amb indicis més que suficients de delicte fiscal jo no acabo d'entendre -cap ciutadà del carrer ho entén- com es pot tancar aquest cas amb total impunitat per una persona amb comptes a Suïssa i fundacions opaques com ara Zagatka i Lucum.
Això no succeiria en el cas de una immensa majoria de mortals que ja serien a la presó o en vies d'entrar-hi, però això seria si la justícia fos cega i igual per a tothom. La realitat però, és tossuda i ens demostra a cada cantonada que una cosa és la teoria i l'altra la pràctica. En un àmbit completament oposat aquesta mateixa observació es podria fer sobre el fiscal de l'audiència nacional Pablo Llarena. S'imaginen com estarien anant les coses per Joan Carles I si la fiscalia hagués posat en les investigacions ara tancades el mateix afany que ha posat Llarena en Puigdemont?
La monarquia, bastió de defensa d'interessos creuats de moltes de les grans fortunes espanyoles, continua essent un reducte que menja en plat a part. Un club privat en el que els uns i els altres es defensen aferrissadament de qualsevol situació que pogués trencar el status quo.
Una simple prova, Quan la fiscalia suïssa va demanar al jutge Manuel García Castellón informació sobre la fortuna del rei emèrit (agost 2019), aquest va canviar d'advocat a suggeriment dels seus amics, i va nomenar Javier Sánchez-Junco Mans (membre d'una família monàrquia a mort), defensor de grans fortunes i banquers com Emilio Botín o José María Amusátegui, o personatges com Javier López Madrid (ja saben gendre de Villar Mir, el del consorci de l'AVE...i el "compi yogui" de la reina Letizia)...
Com deiem abans, tot està connectat. I per a determinats col·lectius la justícia és menys cega que per a d'altres. I en uns dies sabrem de l'arribada de Joan Carles a Espanya, primer de visita curta (i això serà abans de finals d'any, ja veuran) i després per a quedar-s'hi (podria ser que a Galícia).
Ja se sap, el pernil de jabugo, als Emirats Àrabs, no és de tan bon menjar com a la península.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada