Un molt bon amic fa anys el 12 d'octubre, mal anomenat dia de la hispanitat, que sense cap mena d'esperit revisionista no sé ben bé què vol dir ni què celebra. A part d'aplaudir la desfilada d'una cabra i una rei anacrònic, xiular un president de govern continuo sense entendre per què els humans ens entestem a enfrontar-nos els uns contra els altres en diatribes completament estèrils.
Però no és això del que vull escriure avui. L'amic al que truco per a felicitar-li l'aniversari em diu literalment: "Estic tip de llegir males notícies. En voldria alguna de bona per a variar". Li vaig contestar que malgrat coincideixo amb ell en el fet que els mitjans en general només ens ofereixen notícies per a deprimir el més optimista, i al darrer blog en mencionava alguna de passada -volcà de La Palma, justícia injusta, fallida tècnica del Barça, radicalització de la política, corrupció dels poderosos que no s'atura, cronificació de la pobresa, brutícia a Barcelona, debats estèrils, creixement insostenible,...- però malgrat tot, hi ha motius per l'esperança. I molts. Aquesta entrada al blog va per tu, Joan.
Demà divendres s'aixequen pràcticament totes les restriccions generades per la pandèmia durant el darrer any i mig. Això és un senyal -secundari- per a l'optimisme. Una grandíssima notícia. Estem a punt de recuperar l'antigua "normalitat" i aquest fenòmen, afortunadament, l'estan constatant indicadors objectius a diari (índex de contagis, velocitat de tranmissió, número de persones vacunades, persones a les UCI's...). Mai, en els darrers 18 mesos havíem tingut tan bones notícies concentrades en un periode tan curt de temps: recuperació de la cultura, dels viatges, de la restauració, del lleure nocturn...).
És una extraordinària notícia, en sí mateixa, però no podem oblidar que aquesta bona notícia no deixa de ser la conseqüència d'una altra notícia encara millor. El treball en xarxa de la Comunitat Mèdica i Científica (en majúscules) ha permès la concepció i fabricació massiva d'unes vacunes, en un periode de temps rècord absolut, que han salvat un número incomptable de vides humanes. La vacuna més ràpida de la història de la humanitat. I això segurament, només és el començament. No podrem evitar l'aparició de nous virus ni de noves variants, però les podrem controlar com mai abans.
Només una dada comparativa ho avala de forma radical: la grip "espanyola" de 1918, ara fa un segle, va ocasionar més de 50 milions de víctimes mortals (és aviat dit), el Coronavirus, fins ara (dades actualitzades avui) ha matat 4.900.000 persones, és a dir, menys d'una desena part de les que va matar la darrera gran pandèmia global.
En volem més? Certament, l'esperança de vida de la població mundial, i els nivells de renda globals -malgrat tremendes desigualtats- mai en la història de la Humanitat havien estat als nivells que tenim ara. L'analfabetisme a l'igual que la pobresa endèmina, també estan als nivells més baixos de la història, contrariament, el número d'universitaris al Planeta assoleix xifres rècord. Mai les morts per guerres havien assolit nivells tan baixos. Els morts per accidents de trànsit a Catalunya i a Espanya han disminuït de forma dràstica els 3 darrers anys, una altra notícia per a l'esperanya.
I malgrat l'escalfament global, el canvi climàtic, els grans incendis a Califòrnia i les desgràcies medioambientals a tot el Planeta, també hi ha notícies per a l'esperança. Una mostra, dues notícies d'aquesta mateixa setmana: la població del linx ibèric, en greu perill d'extinció només fa uns anys, assoleix el nivell més alt dels darrers anys superant els 1.100 exemplars; el mateix es pot dir de l'os panda, que amb 2.500 exemplars passa d'espècie en extinció a espècie vulnerable.
Vivim en un món imperfecte, certament, però malgrat tot, hi ha notícies que ens arrenquen un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada