És francament alarmant que hom sigui ciutadà d'on país on passen les coses que passen, sobre tot les que es relacionen amb els que detenten els mecanismes del poder, sia polític, sia econòmic, sia judicial.
En el fons del fons, aquests tres poders acaben confluint en un col·lectiu d'especímens que, malgrat que aparentment poden discrepar en molts aspectes, fins i tot públicament, quan es tracta de protegir els seus privilegis, "prietas las filas" es defensen a mort. I sempre se'n surten, a diferència dels mortals de carrer, com Vostè o jo.
Aquests dies les notícies al respecte són demolidores. El que m'estranya és que no hi hagi una revolta.
El judici pel cas Castor
S'acaba d'obrir a Castelló (per fi!) el judici sobre l'anomenat cas Castor, aquell projecte que pretenia construir i operar reserves estratègiques submarines de gas natural i que va provocar un alarmant número de sismes (més de 1.000) a les costes de Tarragona i Castelló mentre s'estaven omplint els dipòsits. D'aquest cas n'he escrit uns quants articles al blog. Saben el que més sorprèn? Doncs que només es jutja dues persones (després que el jutge arxivés dil·ligències contra altres 10 imputats), Recaredo del Potro, president d'Escal UGS, filial d'ACS (amb aquest nom jo ja el declararia -pressumptament- culpable), i José Luis Martínez Dalmau, conseller delegat. A mi el que em sobta és que no s'aixequi el vel -en terminologia econòmico-judicial- i no es jutgi a l'autor intel·lectual del delicte: Florentino Pérez (bé no em sobta, òbviament, és pura ironia) ni als altres autors intel·lectuals: els membres del govern espanyol que, amb canicularitat i al·levosia, van adjudicar l'agost de 2008, quan tothom estava de vacances i amb una muntanya d'irregularitats, la construcció i explotació d'un magatzem submarí de gas natural a Escal UGS, filial de ACS. Els resultats d'un nyap com aquest: la concessionària va cobrar 1.300 milions d'euros com a indemnització malgrat la paralització del projecte. Els veritables responsables mai no seran jutjats. Llotja del Bernabéu. Casta en estat pur. La factura l'estem pagant els ciutadans de carrer, com ha de ser.
La caspa de Felipe González i Alfonso Guerra es passegen per tot arreu
Darrerament la gerontocràcia del PSOE torna a treure el cap. Tant l'Alfonso Guerra, el fuster especialista en ribots per a retallar l'estatut català i col·locar el seu germà Juan Guerra a la Junta de Andalucía, com el molt honorable membre del consell d'administració de moltes societats de l'IBEX 35 i similars, Felipe González. Tots dos es prodiguen en mitjans i tertúlies. Tots dos s'han tornat més de dretes que en Pablo Casado i en Santiago Abascal junts. Felipe González participa al darrer congrés del PSOE (segurament per a redimir les seva mala consciència) i simula que és d'esquerres. L'Alfonso Guerra ni això. Tots dos defensen aferrissadament als mitjans que el rei emèrit ha de tornar a Espanya. Avui al Círculo Ecuestre -paradís de la casta i la caspa- quan se li ha preguntat sobre el GAL, Felipe González, com no podia ser d'altre manera, s'ha fet el suec.
Jutges que cobren en negre
Avui TV3 ha denunciat que hi ha molts membres de la judicatura que cobren en negre les classes de preparació d'oposicions que fan a candidats a opositors. He vist el reportatge i he quedat garratibat. En alguns casos, fins i tot imparteixen les classes en seu judicial. A preguntes dels periodistes als responsables de l'escola judicial de Barcelona aquests han dit que no és competència seva avaluar què fan els jutges fora de les seves hores de treball. És gairebé com si els mossos d'esquadra, quan no estan de servei, anessin a robar bancs.
La testosterona de l'emèrit (i de Villarejo)
Avui Villarejo declarava a la comissió del Parlament Espanyol que investiga el cas "Kitchen" que un dels encàrrecs que li van fer va ser el de recuperar uns informes clínics que asseguraven que havien tractat l'emèrit amb hormones femenines per a abaixar-li la líbido i calmar el seu desig sexual inesgotable.
Villarejo dice que fabricaron inhibidores de testosterona para el Rey Juan Carlos porque era muy "ardiente". Transcric literalment un fragment de la notícia d'Europa Press al respecte: "El comisario jubilado José Manuel Villarejo ha asegurado este miércoles en el Congreso que en ciertos sectores se consideraba "un problema de Estado" que el Rey Juan Carlos fuera "tan ardiente" y que llegaron a fabricar "hormonas femeninas" e inhibidores de testosterona "para rebajarle la libido".
Com hagués dit el gran i enyorat Johan Cruyff, "no hase falta desir nada más". Això sí, una enquesta publicada aquesta setmana afirma que un 54% dels espanyols volen que l'emèrit torni a Espanya. "Cosas veredes, Don Sancho".
Processament de 49 càrrecs del Partido Popular a València
La Rita Barberà, filla de falangista, política, fallera, fumadora de ducados i bevedora, no ho haurà pogut veure. Ahir dimarts es va obrir (per fi!) el judici oral contra 49 alts càrrecs del PP valencià per blanqueig de capital i malversació de cabals públics. Diu l'auto de processament del jutge, a tenor literal: "Esta actividad, "opaca, aparentemente, a la estructura nacional" del PP, "fue llevada a cabo por pocas personas en el círculo más estrecho de confianza de la entonces alcaldesa; y en concreto, y que podamos saber, por el investigado Alfonso Grau, que actuaba de recaudador de recursos económicos sustraídos a la regularidad y transparencia contable, y por la de María del Carmen García Fuster (también de la máxima confianza de Barberá) que administraba esos recursos". Barberá fue imputada por el Supremo en 2016 por estos hechos y por su condición de senadora y aforada. Sin embargo, su causa se extinguió tras su fallecimiento a las pocas semanas".
Però em jugo un pèsol que tot quedarà en un mer judici benintencionat però sense cap resultat tangible. La corrupció endèmica que els polítics Populars del País Valencià (Camps, Fabra, Bernal, Costa, Rambla, etc...) van desplegar -recordem que fins i tot van fer venir el Papa a València i que va descarrilar un metro el 2006 amb resultat de 43 morts- ha quedat fins la data pràcticament impune. Passarà res més? Permetin-me que ho dubti.
El personal del Tribunal de Cuentas
Aquesta setmana diversos mitjans denunciaven que la santa inquisició del Tribunal de Cuentas, ja saben, aquell tribunal que no forma part de la justícia però que pot arruinar qualsevol ciutadà que li vingui de gust, a més a més d'estar presidit per personatges de la casta més casposa (un germà de l'Aznar, l'ex-ministra Margarita Mariscal de Gante, Ramón Álvarez de Miranda, ex-diputat, i un llarg etzètera), té un 15% dels seus empleats que estan emparentats entre ells. Un xiringuito que fa política i col·loca a familiars, amics, coneguts i saludats.
https://www.tcu.es/tribunal-de-cuentas/es/organizacion/organigrama/
I saben què és el pitjor? Doncs que malgrat els judicis i les presumcions de culpabilitat, tots els implicats en tots els casos dels que s'està parlant aquests dies -i de tots els altres dels que es va parlar i escriure abans- no els passarà res. L'explicació és molt senzilla: formen part de "la casta" i com a tals, no només actuen com si fossin intocables, sinó que veritablement ho són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada