Avui s'ha fet públic el nom, perquè avui l'han detingut (o ahir, però tan és pel que ens ocupa). Sara Caterina Casiccia, italiana. 35 anys. Anarquista turinesa que, segons el seu perfil d'Instagram "dirtyfairy5.wixsite.com/website" es dedica a quelcom semblant a la creació artística (vist el seu treball acredito que tothom pot ser creador artístic, jo el primer. De fet -falsa modèstia- amb els ulls tancats i les mans lligades a l'esquena ho faig significativament millor).
Aquesta Sapiens Sapiens (pressumptament) que diu d'ella mateix que és: "Tzara Kasjcha is a Barcelona based videomaker who films the underground missie scene & the circus and street arts word". En anglès, només, és el que té ser anarquista, internacionalisme mal entès. I si ella és de Barcelona, jo sóc de Burkina Fasso. És l'autora material de l'intent d'assassinat d'un guàrdia urbà en els fets violents i gratuits de dissabte passat a Barcelona, quan va tirar un cóctel molotov contra la furgoneta on l'agent era. Amb una fredor que provoca calfreds. No hi ha límits, no hi ha frontera, no hi ha cervell, ni ànima. Que aquella desgraciada estigués a punt de matar un altre ésser humà no la devia ni escalfar ni refredar. Tot sigui per la causa (quina? em pregunto, però no trobo resposta).
A mi, a part que la seva pàgina d'Instagram no m'ha inspirat res de res, en cap sentit, més aviat m'ha semblat d'una excelsa vulgaritat, com ella mateixa (la buidor feta ésser humà), em sembla que Catalunya en general i Barcelona en particular (i la seva àrea metropolitana) han esdevingut, per tolerància policial, política i social, el paradís del molts anti-sistema, que han trobat en la nostra capital una pàtria d'acollida dels que no volen ni a casa seva. Em dec estar fent gran a marxes forçades...La "rave" de Cap d'Any de Llinars del Vallès on un percentatge significatiu d'assistents era qualsevol cosa excepte catalans o espanyols n'és un exemple més. Els narcopisos barcelonins, regentats per individus de totes les nacionalitats excepte indígenes, en són un altre exemple.
La tolerància excessiva i mal entesa, repeteixo, esperonada indirectament per un Ajuntament comandat per una senyora que condena la violència només parcialment i amb la boca petita (ella mateixa va ser durant molts anys una activista anti-sistema), provoca un efecte crida, això és tan real com que demà sortirà el sol una altra vegada. Francament, m'emprenya moltíssim escriure arguments que podria signar VOX, però és que l'evidència és tan tossuda que al final les coses cauen pel seu propi pès.
Aquesta és una realitat palmària al nostre país a dia d'avi.
No hi ha causes pel les que es lluiti de forma noble. Es va del passotisme i de l'absentisme més egoísta, a la delinqüència pura i dura. Un altre exemple, que em toca de prop: a Palamós, carrer Santa Bàrbara, cantonada Orient, al costat d'on viu la meva mare, hi ha una finca que un empresari de Palafrugell va comprar fa temps i que quan tenia ja els permisos de construcció, va patir l'ocupació d'un clan gitano -em consta fefaentment que són delinqüents vinculats al tràfic d'heroïna- (i no tinc res en particular en contra d'aquest o de cap altre col·lectiu). Els han tallat aigua i llum, i els gitanos no se'n van. Els han tornat a donar el sumministre, segurament per un jutge o jutgessa que té una amplitud de mires més alta que Lamela, Llarena, Marchena, Lesmes, De los Cobos, i d'altres, i els gitanos, campen per la finca com si en fossin els amos. En dóno fe perquè ho he vist personalment. És veritat. Certament desencisador.
I mentrestant, enmig de la pitjor crisi econòmica i social que hem viscut des que tenim ús de raó, els politics que vam votar -o no- el passat 14 de febrer es dediquen, aquesta per tercera setmana, a marejar la perdiu i a fer veure que negocien (què? em pregunto?).
Costa de creure i de pair, però és tan real, tan dur i tan trist com els aparadors saquejats i els caixers i els contenidors cremats. I una crisi que ja sitúa el número d'aturats a Catalunya als volts de mig milió. I mentrestant els nostres polítics perden el temps en tacticismes i visites a platós de televisió i ràdio i la pressumpta catalana Sara Caterina és dedicava, amb total impunitat fins ahir, a delinquir amb l'acceptació tàcita de les nostres institucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada