En temps pretèrits, l'exemplaritat era una actitud, un principi que tenia un cert valor. Era un posicionament ètic, tant que fins i tot s'ensenyava a les escoles, i no només en temps del franquisme, sino també durant la transició i més enllà. Les persones amb projecció pública i/o amb capacitat d'influència eren mirades amb lupa però el seu comportament solia ser exemplar.
L'evolució, la revolució tecnològica, el progrés econòmic, la globalització, han tingut efectes molt positius pel progrés de la població en general (ningú no pot dir sense que li caigui la cara de vergonya que fa vint anys es vivia millor, no és veritat ni estadísticament ni en realitat). Però també ha tingut efectes col·laterals negatius: la corrupció ha estat un dels més importants, però no ho ha estat menys la impunitat de la que les persones amb càrrecs polítics o imatge pública s'han cregut imbuits.
Exemples als darrers anys n'hi ha a centenars, sobre tot entre la nostra classe política, però també entre gestors econòmics i agents socials.
Aquesta setmana, una concatenació astral ha volgut que tres casos molt llaminers hagin estat notícia al mateix temps, i tots tres em fan sentir vergonya com a ciutadà.
1. Barçagate. Clavegueres. Contractes fantasma. Seus socials d'empreses suposadament prestatàries de serveis de gestió de continguts a l'Uruguay, domiciliades en una caravana molt pitjor que la que va sortir als primers capítols de "Breaking Bad". Amb l'aixecament del secret de sumari del "Barçagate" ha quedat ja acreditat, tot i que la instrucció només acaba de començar que:
- En Josep Maria Bartomeu és un mentider i un manipulador. Va mentir als mitjans quan es va fer públic el cas, va mentir quan va dir que no en sabia res, va mentir quan va encarregat l'auditoria. Va enganyar al socis i als simpatitzants del Barça. I va acomiadar a la responsable de "Compliance" quan aquesta va començar a furgar des de dins del Club.
- Això, tot i que, insisteixo, el cas acaba de començar, ja ha estat acreditat.
- I3 Ventures era una tapadora que va cobrar una fortuna (contracte de fins a 3 milions d'euros) per la generació d'uns continguts que no en valien ni un 1%.
- Cal per tant, plantejar-se que hi pot haver hagut un pressumpte desviament de fons cap a terceres parts, que vull pensar que no poden ser els mateixos que ho van muntar des del Barça. Això serà difícil de provar, tal vegada impossible, però queda clar que arriscar-se a ser enxampat per robar una misèria és a sobre ser idiota de mena. Com deia avui en Basté a Rac1: "Lumpen, clavegueres amb barretina".
- Veient aquest tarannà pseudo-mafiós no vull ni pensar què més pot haver-hi sota les catifes del club.
Conducta exemplar d'en Josep Maria Bartomeu i de les seves persones de confiança.
2. Més borbonades. Les dues nenes del Borbó emèrit -aquest pressumpte corrupte des dels temps remots (1969) en que el dictador Francisco Franco el va anomenar el seu successor-, seguint les passes del pare, i aquest sentiment de superioritat moral que ha acompanyat sempre aquesta família, s'han vacunat a Dubai aprofitant l'excusa que per anar a veure el pare, un fugit d'Espanya amb aquiescència de Moncloa, Zarzuela i la cúpula judicial (això és molt important no oblidar-ho) se'el en va donar l'oportunitat, unes setmanes després que l'Emèrit hagi fet una segona regularització voluntària a l'AEAT per import de més de quatre millons d'euros, en concepte de vols pagats per una empresa privada vinculada al seu cosí. Atenció, per regularitzar 4 milions d'euros de quota diferèncial, l'import brut de la quantitat defraudada ha de ser monstruós. Avantatges de la impunitat reial, utilitzada per -pressumptament- aconseguir un enriquiment il·lícit. I per a més inri, sembla que aquests diners han estat dipositats a l'AEAT per "amics del rei".
Això de les vacunes de les dues perles no és il·legal, és clar, com s'encarrega en Joaquín Luna de recordar avui a La Vanguardia (un article i un raonament del tot patètic, per cert), però és del tot il·legítim. Sobre tot de cara a aquesta exemplaritat que persones que, encara que ja no formen part de la casa reial, tenen una total projecció pública.
Ho explicava molt bé la revista Sàpiens en una exemplar de fa uns mesos amb un monogràfic sobre els Borbons, en el que la conclussió és que corrupció i borbons són dos substantius que es podrien considerarar gairebé sinònims. Ho porten a la sang des de Lluís XIV, aquell Borbó que va acabar decapitat a la Place de la Bastille a finals del Segle XVIII.
Vist en perspectiva, les mentides de l'Emèrit en els seus discursos de Nadal sobre l'ètica del comportament dels governants i el mantra del "todos los españoles son iguales ante la ley" adquereixen arran de les darreres revelacions un patetisme digne d'un estudi sociològic.
Comportament exemplar del pare i de les filles.
La de Madrid, que va per lliure en tot i per tot, com la presidenta de la seva Comunitat, acaba d'arxivar la causa dels militars que en un grup de whatsapp conspiraven i intercanviaven comentaris entre els que destaca un que deia que "si conviene, habría que fusilar a 26 millones de españoles" o d'altres meravelles del mateix tenor. Això forma part de l'exercici de la llibertat d'expressió, diuen. Ara, a dos desgraciats que fan cançons horrorores malparlant de la monarquia els condemnen per injúries. Doctors té l'Església.
Imparcialitat i equitat "avant la lettre".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada