La guerra de les vacunes

La pandèmia de coronavirus ha comportat molts efectes col·laterals negatius, entre d'altres un increment de la crispació i com a conseqüència, un deteriorament de les relacions interpersonals (la templança, la paciència i el bon to han estat en bona part substituïts per la impulsivitat i el mal humor).

Això que ha succeït a nivell de relacions interpersonals, a les famílies, a la feina, amb els amics, també s'està donant en la diplomàcia mundial. Les relacions entre països estan avui molt més deteriorades que fa un any, quan aquesta crisi pandèmica va començar. Si molts pensàvem (m'hi incloc) que amb la sortida pactada del Regne Unit de la Unió Europea i amb la sortida de Donald Trump de la Casa Blanca les relacions internacionals millorarien de forma significativa, no podíem estar més equivocats.

La crispació a nivell diplomàtic és perillosament alta, molt més que en d'altres èpoques històriques on hi havia motius més objectius per a la tensió. Un exemple és el deteriorament de les relacions bilaterals entre els Estats Units i la Xina, o Rússia, i la mateixa tensió entre la Unió Europea i la Xina o el Regne Unit. En aquest darrer cas, les primeres querelles creauades ja s'han interposat als tribunals internacionals.

El coronavirus ha contribuït de forma notòria a agreujar la situació. En particular entre el Regne Unit i la Unió Europea. La guerra va començar fa mesos, i es va centrar en la farmacèutica anglo-sueca Astra-Zeneca, que ha estat en el focus de totes les notícies des de fa setmanes. Els motius són evidents, i el causant n'és clarament la Unió Europea. Als fets ens remetem.

A dia d'avui, el Regne Unit, amb tota la seva decadència i la crisi industrial que arrossega des de fa dècades ha estat capaç no només de desenvolupar en un temps rècord la vacuna Oxford-Astra Zeneca, sino que a dia d'avui guanya la UE per golejada en número de persones vacunades: mentre que el Regene Unit ha vacunat com a mínim amb una dosi el 50% de la població adulta, a la Unió Europea aquest percentatge no supera el 10%.

La Unió Europea acusa al Regne Unit de l'incompliment per part de la farmacèutica del retard en l'arribada de vacunes segons el calendari pactat, mentre que el Regne Unit ha rebut ja 10 milions de dosis de la vacuna fabricades a la Unió Europea.

El cert però és que la Unió, afectada per un problema endèmic de burocràcia i manca d'agilitat en la presa de decisions (són 26 països amb veu pròpia, en comptes d'una federació amb una sola veu), ha estat incapaç de negociar de forma efectiva amb les farmacèutiques en general i amb Astra-Zeneca en particular. 

Semblen del tot plausible algunes teories que circulen per la City en relació al bloqueig en determinats països de la Unió de la vacuna d'Astra-Zeneca (entre d'altres Espanya) que tindria una causa més política que científica. A mi, en la meva ignorància científica em sembla una veritable estupidesa haver bloquejat i posat en qüestió durant 15 dies vitals una vacuna pel fet que entre 17 milions de persones que han rebut la vacuna s'hagin produït 11 morts. La taxa d'incidència és estadísticament inmaterial.

Molts analistes acusen la Unió Europea d'utilitzar Astra-Zeneca com a boc expiatori per a intentar justificar el -fins ara- fracàs en la vacunació massiva de la població. La prevenció sobre la utilització de la vacuna d'aquesta farmacèutica a la franja d'edat entre 55 i 65 n'és una altra mostra. Brussel·les amenaça Astra-Zeneca amb la incautació de les vacunes fabricades a les seves unitats a Europa per evitar-ne l'exportació si no es compleix amb els seus contractes de sumministrament amb la UE. Mala política. Això podria començar una guerra comercial i diplomàtica que només acabaria perjudicant la població europea en general. 

Mentre els Estats Units, Anglaterra i Israel prioritzaven la signatura de contractes per a garantir vacunes per les seves poblacions, la Unió Europea va encarregar la negociació a advocats que només buscaven maximitzar la posició de la Unió Europea i pagar el preu més petit per a les vacunes.

Països amb tradició de logística militar han entès que la prelació de prioritats és la vacunació de quanta més població millor, mentre que a la vella Europa ha primat la lletra petita dels contractes. I ara tothom a córrer, amb el factor agreujant que caldrà mirar de recuperar tot allò que s'ha perdut amb la política de terra cremada.