La xandallització (o enxandallament) del món

El meu germà Miquel, àvid lector, m'ha fet descobrir un escriptor i filòleg que he de confessar que desconeixia, en Pau Vidal i Gavilán (Barcelona, 1967). Una persona de la que puc dir que només de llegir-ne uns quants articles publicats a Vilaweb en tinc prou per a afirmar que és algú amb una cultura extraordinària, facilitat per a explicar històries i relats, i que dispara un discurs carregat de coherència i sentit comú amb un punt de sana ironia que a voltes ratlla el sarcasme. I no li falta raó.  

En un parell dels seus darrers articles, Vidal escriu literalment sobre l'enaxandallament del món que és un concepte amb el que no podria estar més d'acord. Enxandallament, que a mi, m'agrada més anomenar xandallització (posats a inventar neologismes, m'agrada més el meu).

Enxandallament o xandallització com a sinònim de la creixent vulgaritat a la que el Sàpiens Sàpiens s'aboca de forma col·lectiva, sinònim de la també creixent manca de referents ètics, culturals i estètics de resultes de ls transformacions que ha experimentat el món en el que vivim les dues darreres dècades.

M'hi ha fet pensar avui una notícia d'agència en la que es presentava un informe que conclou que durant el confinament, la majoria de les persones due han tingut la sort (o la desgràcia, segons es miri) de poder tele-treballar des de casa ho han fet abillades amb xandall, en concret un 61% de la mostra. Des de la meva perspectiva, aquesta és una notícia francament preocupant perquè denota fonamentalemt, deixadesa, com a estat tant físic com intel·lectual.

Efectivament, l'enxandallament creixent dels habitants del planeta (a passes agegantades) és una constatació empírica, en sentit tant literal com figurat. Algunes manifestacions arquetípiques d'enxandallament són fàcilment apreciables en aquest món actual que ens ha tocat viure:

• L'enxandallament en sentit literal. Fenòmen aquest cada dia més present a les nostres vides. Hi ha centenars de milers de persones que no es treuen el xandall del cim (degudament conjuntat amb unes espardenyes Nike de plàstic negre amb plataforma i pont superior que deixa lliures els dits del peu però que els amaguen uns mitjons de colors com més horteres millor) en cap dels actes de les seves vides. El fenòmen és particularment arrelat als Estats Units, i sol anar associat a manca de feina qualificada (per absència d'estudis professionals o universitaris), manca de referents culturals, abús dels opiacis, sobrepès generalitzat en diverses formes però en les que ja abunda l'obesitat i l'obesitat mòrbida. Aquests Sàpiens utilitzen el xandall com a uniforme per anar a treballar, per anar al Walmart, per anar al restaurant, al cinema, als concerts i al futbol americà.
• L'enxandallament en sentit de deixadesa en els nostres hàbits. El concepte "mudar-se" ha desaparegut dels nostres vocabularis i de les nostres vides. Passar un diumenge en xandall és d'allò més habitual, quan fa ben poques dècades, era el dia en que la gent es vestia amb la seva millor roba, per anar al restaurant, al teatre, al cinema, a passejar.
• La teleporqueria, o teleescombreries. Fenòmens que no es poden qualificar ni tan sols d'entreteniment sino com a una gran, fonamental contribució a l'enxandallament com ara "La isla de las tentaciones" són líders indiscutits d'audiència. Vulgaritat supina, en estat pur. Tot té un límit, la llibertat d'expressió sí, però l'entreteniment, també. Un altre exemple ben recent i ben proper, el suposat documental sobre una tal Rocío Carrasco explicant el maltracte que va patir per part del seu ex-marit i fills; l'únic mèrit d'aquesta persona és ser filla de la cantant Rocío Jurado, i la seva emissió a Telecinco ha desfermat una veritable batalla a les xarxes entre els que defensen al ex-marit, un pallasso pressumtament maltractador, i els que la creuen a ella.
• La substitució de la lectura per les sèries televisives. Hem deixat de llegir, i això ens empobreix com a individus i com a col·lectiu. Tenim menys referents, menys cultura, coneixem menys mots i menys expressions, ens ubiquem amb dificultats a mons diferents als que ens ensenyen les xarxes i la televisió.
• La manca de perspectiva i capacitat de diàleg. Un exemple ben concret, la radicalització de la classe política, com a preocupant forma de xandallització del pensament. Justament, pensament únic en substitució del matis, la reflexió i l'anàlisi. Casos de xandallització no ens en falten a la política pàtria: des de la consellera Vergés a qui se li inflen els ovaris, fins al ex-president Torra en les seves patètiques reflexions, o la nova estrella mediàtica del moment, adorada i idol·latrada pels empresaris de la restauració i lleure madrilenys: la Isabel Díaz Ayuso, segurament el millor exemple de xandallització que es pot trobar als escenaris polítics espanyols avui dia.
• El low cost instal·lat a les nostres vides per part de les classes dominants, aquest 2% de la població mundial que concentra el 90% de la riquesa. Sous mileuristes, "riders" en bicicleta. Falsos autònoms. Precarietat. Precarietat = Xandallització.
• Les noves tecnologies de la informació i comunicació. La substitució del diàleg, de l'enraonar, preciosa paraula catalana malauradament en franca recessió per a la sobreexposició salvatge a les pantalles tàctils que fan perdre perspectiva i sentit de la realitat. És absolutament esgarrifós veure l'ús diari que els nostres joves fan del telèfon mòbil: tres, quatre i cinc hores de la seva vida miserablement malbaratades  en Facebooks, Instagrams, Twitter, Tik Tok i d'altres banalitats. Jo ha arribat a estar a un restaurant a Shanghai en el que tots (literalment) els clients es van passar el sopar interactuant amb la seva pantalla sense dir ni una sola paraula a les seves parelles o d'altres acompanyants. 
• L'exaltació de l'èxit fàcil, del reconeixement mediàtic per part dels altres (les "likes" a l'Instagram, els "popus", els i les "influencers" en són una molt bona mostra). Els cinc minuts de glòria, el ser famós per a res.
• Les fake news, fenòmen també exaltat als darrers anys com a conseqüència de la xandallització que suposa la nova realitat política, basada en la radicalització ("comunismo o libertad" diu a Twitter la nova estrella de la política pàtria). No hi ha matisos, no hi ha reflexió serena, només curt-terminisme, només interés personal. Salvar la poltrona. Quatre anys més, i després, ja en parlarem.
• La substitució del concepte de bé col·lectiu pel bé individual. Primer jo i després jo.

La xandallització és, en definitiva, un potent vehicle que ens dirigeix cap a una possible extinció com a espècie.