No és cap novetat afirmar que la polarització de la societat nord-americana ha crescut de forma molt significativa aquests quatre anys de mandat de Donald Trump. Aquest fet s'ha accentuat encara més aquests darrers dies de campanya on Trump sembla capaç de multiplicar-se i arribar a fer cinc actes de campanya en diferents Estats, el candidat centra el seu discurs-escombreria sobre la base de dos arguments molt simples -pura escola Bannon- però molt poderosos, la por i el ressentiment, i sembla que està fent feix entre les classes mitges rurals i industrials empobrides. El seu discurs no està basat en programes, sinó en una religió. És un déu pels seus votants. L'idolatren de forma cega, i s'han mobilitzat. Al menys és el que es desprén de les darreres enquestes d'intenció de vot.
Efectivament una enquesta publicada ahir pel CES (Cooperative Election Study) amb dades estratificades preses des de 29 de setembre fins 27 d'octubre situa l'avantatge de Biden en només 4 punts ("All likely voters", és a dir, amb respostes de persones que han dit que "probablement" votaran el candidat).
La primera clau de volta que pot capgirar el resultat per l'un o per l'altre és el que s'anomenen els "Swing States", aquells que no voten de forma sistemàtica per demòcrates o republicans, sino que van canviant en funció de diversos paràmetres, entre d'altres, i per això les campanyes són tan importants, els darrers dies de campanya dels candidats. Només avui Trump farà 4 mítings a Pennsylvania i demà diumenge, 5 mítings a cinc estats diferents.
A ningú ben informat no se li escapa que els vots electorals de Califòrnia o Nova York seràn pels demòcrates. La clau rau als 12 "Swing States" que van variant el vot. En particular, el que passi a Texas (38 vots electorals), Florida (29), Pennsylvania (20), Ohio (18), Michigan (16), Georgia (16), North Carolina (15), Arizona (11) acabarà decidint que serà el 45è president dels Estats Units. A Columbus, Ohio, conec molta gent de classe mitja alta, professionals, amb estudis universitaris i cap discurs radicalitzat que votaran per Donald Trump...no els agrada l'alternativa d'un senyor que sembla molt més vell que Trump i mancat d'energia. Recordem que Hillary Clinton va guanyar en termes absoluts les eleccions de 2016 per 80.000 vots però les va perdre pels vots electorals. Com deia la cançó dels Abba: "the winner takes it all".
La segona clau serà la participació. És ben evident que aquestes eleccions han mobilitzat molta més gent que a la campanya del 2016 (en aquella campanya va votar uns 137 milions d'americans, sobre un cens electoral de 227, és a dir, un 60% dels americans amb dret de vot). Només fins ahir havien votat per avançat i per correu 85 milions de persones. És a dir, que un 62% del total que van votar a les presidencials de 2016 ja han votat. Es preveu doncs una participació històrica, que en teoria hauria d'afavorir el vot demòcrata: alguns estats "swing" no són ara tan homogenis ni racialment ni econòmicament com ho eren fa quatre anys.
I la tercera serà que és probable que els resultats de les eleccions no se sàpiguen la mateixa nit electoral com a conseqüència de la massiva participació per correu i avançada. El comportament dels candidats i de la població en general, però sobre tot el de les minories radicalitzades durant aquest compàs d'espera serà vital per a preservar l'ordre i l'estabilitat o sumir el país al caos i la violència. Només perquè us en feu una idea, a Wallmart han retirat les armes i les municions de les prestatgeries (ull!, no vol dir que no les segueixin venent, que ho fan, però al menys ho posen aquests dies una mica més difícil). Des d'inicis d'any s'han venut als Estats Units, atenció, 17 milions d'armes de foc, el que equival a dir, estadísticament, que al 2020 que un 5% de la població nord-americana s'ha comprat una arma de foc.
El que està clar és que passi el que passi, als Estats Units s'hi esperen jornades molt mogudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada