Irresponsabilitat col·lectiva

En veure algunes de les imatges de premsa i televisió d'aquest cap de setmana passat em venen al cap dites de la saviesa popular com la que diu que "l'ull de l'amo alimenta el cavall" o aquella que fa "quan el gat no hi és els ratolins ballen". I és que no podem anar bé de cap de les maneres si fins i tot en situacions en les que només un punt de sentit comú ens hauria de fer mantenir col·lectivament actituds de prudència, ens comportem com australopitecus. De fet, pitjor que monos vestits (gran frase del periodista Arturo San Agustín). 

Malhauradament està vist que només amb mà dura, molt dura, les autoritats són capaces de fer que el bestiar obeeixi. No hi ha autocontrol per a una part minoritària però suficientment significativa de la població. No m'estranyaria que haguéssim d'acabar abocats a un segon confinament. No perquè no hi hagi mitjans materials a l'abast per a combatre la pandèmia (ara que hi ha un grau de coneixement de la malaltia molt més gran i no hi ha la manca de materials amb la que es van trobar els sanitaris el mes de març), sinó perquè potser serà l'única via de frenar l'expansió incontrolada del virus que tenim ara mateix.

Els exemples de comportaments incívics són múltiples, però fins i tot per creure'm jo mateix tanta irracionalitat global en vull compartir i tornar a enumerar 10, alguns dels més flagrants. L'ordre no és indicatiu de gravetat, perquè tots els trobo extraordinàriament difícils de creure, o si més no d'entendre:

• Confinament d'un jutjat de Saragossa en detectar-hi positius de Covid després de celebrar-s'hi, atenció...un vermut. Com que sé que resulta molt difícil de creure (premi Darwin a l'organitzador), adjunto l'enllaç a la notícia.  

https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza/2020/10/20/covid-aragon-confinado-juzgado-zaragoza-celebrar-vermu-1401024.html

• Celebració massiva de comunions (encara se'n fan, pel que es veu...jo que em pensava que això ja formava part de la nostra prehistòria col·lectiva) a pobles de l'Aragó i del País Valencià fronterers amb Catalunya.

• Directament vinculat amb l'anterior, increment massiu de demanda de restaurants a la Franja de Ponent o a Vinaròs per part de veins de Lleida i Tarragona respectivament.

• "Raves" massives il·legals el cap de setmana, a Pontòs, a Barcelona, a Badalona, a Igualada, ....anunciades per canals d'internet, de pagament (algunes de 50€ l'entrada!), amb nul respecte de normativa, de l'ús de la mascareta. Ni distància ni punyetes, negacionisme en estat pur.

• Invasió de parcs i jardins per a fer-hi pícnics familiars, en la majoria dels casos de més de 6 persones. El cas del Parc de la Ciutadella el trobo particularment xocant. Què fa la policia local, s'ho mira girant la cara cap a l'altre cantó, en aquesta política de tolerància a la desobediència tan colauana? Deu ser això...

• Invasió literal dels parcs naturals de Catalunya per a fer pícnics, caçar bolets o senzillament passar el dia a la muntanya, sense respecte de cap mena de normativa. Les imatges de l'incivisme al Montseny són particularment frapants. 

• Comunitat de Madrid: de la denúncia a l'Estat per la declaració de l'estat d'alarma a la solicitud al mateix Estat de l'aplicació del toc de queda,...amb només deu dies de diferència.

• Constatació (reconeguda en molts casos, sense amagar-se'n) que molts dels infectats per Covid no fan la quarantena. L'excusa de "no tinc ningú per a passejar el gos" sovinteja tant que sona fins i tot irreverent.

• Donald Trump titllant d'idiota al doctor Fauci, epidemiòleg de prestigi i màxima autoritat de la malaltia als Estats Units afegint que d'haver-li fet cas (al doctor) ara hi hauria 500.000 morts. Això en un país amb -dades actualitzades ara mateix del web de la John Hopkins University- 8.237.000 infectats (un 20% del total mundial) i un 20% dels morts, en concret, 220.607.

• Sortides massives de cap de setmana a segones residències, fins i tot amb els restaurants tancats, fent cas omís de les recomanacions sanitàries.

Veient tot aquest panorama m'estranyaria que algú em preguntés com és que encara tinc dubtes raonables sobre una possible victòria de Donald Trump el dia 3 de novembre...