Montserrat i Poblet, paradigma Català dels monestirs benedictí i cistercenc respectivament, han estat llocs de culte on s'ha permès i es permet encara l'acollida d'hostes que hi poden passar uns dies de recolliment i meditació. Un company meu de la ja remota època d'estudiant a Cerdanyola del Vallès, als feliços 80 del segle passat, va passar uns dies a Poblet per a guarir-se d'una crisi existencial i va tornar renovat.
L'alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, després que les xarxes socials bombardejessin a tort i a dret la seva poc galdosa sortida d'un local de Platja d'Aro, completament borratxo, va decidir també anar a recollir-se uns dies a Montserrat. Abans però va dir que per responsabilitat deixava el càrrec, de "forma irrevocable" (literal).
Però es veu que el guariment espiritual ha estat tan gran que l'home, no només ha retornat completament recuperat sinó que, en un exercici de funambulisme digne del Mago Pop, ha dit que continua al càrrec (adduint el gran suport que ha rebut per tal que no plegués) i que a més a més portarà al proper ple de l'ajuntament una proposta per a abordar el tema de -literalement- "l'exemplaritat dels representats polítics i els límits entre la vida pública i privada". Vista la recuperació, no sé jo si estimulada pels aromes de Montserrat que produeix la pròpia Abadia, tal vegada seria bo que els metges de la Seguretat Social ho tinguessin en compte, com a possible medicina substitutiva dels prozacs, trankimacins i els orfidals.
He fet una petita recerca sobre aquest polític del que -abans del seu empatx de gin-tònics d'aquest estiu- no en sabia res de res. I he de dir que he quedat molt sorprès. És una persona no només amb estudis superiors sinó que té obra publicada (7 llibres, que ja m'agradaria a mi...). Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració, toca el piano i parla diverses llengües, entre d'altres l'anglès i l'alemany. El portal de transparència de la Generalitat diu que percep una remuneració (dedicació exclussiva) de 46.500 € l'any, té un pis hipotecat, està al dia de les declaracions de l'IRPF i té un Dacia Sandero.
És a dir, una persona normal, sobradament preparada per a exercir el càrrec d'alcalde de Manlleu, posició que ocupa des de Juny de 2015. Em sorprèn doncs el seu comportament, post publicació del vídeo.
És obvi que una relliscada la pot tenir tothom i que qui estigui lliure de culpa tiri la primera pedra. No crec que per les imatges que van circular per internet s'hagi de condemnar ningú a l'ostracisme. De fet no va fer altra cosa que no poder sortir pel seu propi peu de la terrassa, d'on el van haver de treure un parell de guàrdies de seguretat. La sentència de les xarxes em sembla absolutament estúpida, hipòcrita i òbviament desmesurada.
Però precisament per això hi ha dues coses que em sorprenen.
La primera és aquesta absurda fermesa amb que Garrido diu que presenta la seva dimissió de forma completament "irrevocable". No era en absolut necessari des del meu punt de vista. Ningú li va exigir. No hi havia una denúncia per res, ni sospites de corrupció, ni res que justifiqués una declaració d'aquest tenor. Només es pot explicar a partir de la reacció poc meditada fruit de la vergonya immensa que l'home debia sentir en veure la seva intimitat, poc galdosa, francament, exposada urbi et orbe.
La segona és la rectificació, també del tot extemporània, i ara sí, molt poc edificant. Si l'home va dir que dimitia per dignitat, doncs endavant amb totes les seves conseqüències. El renunci que va fer quatre dies després només em fa pensar que en Garrido, que té dedicació exclussiva com a alcalde, deu necessitar les garrofes del càrrec per viure, i que vist com està el pati i la crisi econòmica galopant que s'acosta i que s'agreujarà significativament els propers mesos, segurament pensa que enlloc estarà tan bé com en un càrrec en el que hi té un sou garantit (a diferència del molts dels seus conciutadans manlleuencs) fins al 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada