A 19 dies de les eleccions presidencials nord-americanes

El 6 de novembre de 2016 escrivia un blog que vaig titular: "La incògnita de les eleccions presidencials nord-americanes". Aleshores, a pocs dires de les eleccions, vaig escriure el següent, que extracto a continuació:

"Sóc força mal taumaturg i espero equivocar-me (com ja ho vaig fer, i de ple, en el cas del referèndum sobre el "Brexit"), però el nas em diu que les probabilitats de Trump de guanyar són més altes del que es pensen alguns.

Trump té un missatge barroer, sexista i islamofòbic, però parla el llenguatge real de la gent del carrer, de la classe mitja blanca empobrida i desindustrialitzada, de la gent que considera que la immigració rep massa atenció i "els de casa" molta menys. És un discurs mentider i populista, però la realitat demostra que "cala" en un percentatge significatiu de nord-americans (l'Amèrica emprenyada, la que diu prou als impostos, a la burocràcia, a la discriminació positiva, al control sobre les armes, etcètera, etcètera...).

Tan de bo m'equivoqui, però tal vegada estem a les portes d'una sorpresa majúscula. I repeteixo, espero estar equivocat."

Doncs per desgràcia no em vaig equivocar, i a 19 dies de les properes eleccions presidencials als Estats Units, tinc mals pressentiments. Espero, és més, posaré ciris a Santa Rita, la patrona dels impossibles, que aquesta vegada sí, m'equivoqui. I en teoria, si hem de fer cas a les enquestes electorals  l'avantatge de Biden és encara molt gran. Avui mateix, una enquesta de la University of Southern California, atorga a Biden una distància de més d'un 13%, però a 19 dies tot és encara possible.

Com escrivia fa un parell de dies, no tinc gens clar que Trump hagi contret el Covid. No crec en els miracles, i menys si aquests tenen lloc en una persona obesa i hipertensa de 74 anys. Però la seva "performance" ha estat, cal admetre-ho, digna de la millor campanya. No només ven una extraordinària recuperació en pocs dies, sino que la utilitza electoralment per a menysprear el perill del virus "do not be afraid of Covid", va dir literalment en tornar a la Casa Blanca i per a potenciar els valors de l'esperit de superació nord-americà ("tenim la millor ciència i les millors medicines") i les promeses a tort i a dret (" garanteixo que cada americà tindrà la medicació prodigiosa, de franc"). Continua adreçant-se al mateix target electoral que fa 4 anys, la classe mitja empobrida, l'hereva de l'Amèrica anglosaxona, blanca i liberal que  ha hagut de patir com els pares i els avis eren més rics que els fills, que ha vist una "invasió" sense precedents d'immigrants llatinoamericans, que només Trump i el seu mur poden frenar.

Hi ha una percepció força generalitzada que a Biden li falta coratge per a imposar l'ordre i la llei i li falta força per a governar un país immens i polaritzat que requereix de mà dura i missatges molt clars. És més que evident que els votants conservadors, republicans, estan molt motivats i mobilitzats i, de ben segur aniran a votar. 

El problema es produirà si els votants demòcrates, i, sobre tot, els indecisos, aquells que odien Trump però que al mateix temps no els agrada Biden (per semblar massa vell i massa "d'esquerres", tot i que això als Estats Units és com una broma de mal gust) fan com van fer fa quatre anys (a molts demòcrates tampoc no els agradava Hillary Clinton i es van quedar a casa) i decideixen no registrar-se per a votar.

Als estats frontissa, com Ohio, que conec molt bé perquè m'hi he passat bona part dels darrers tres anys de la meva vida, el sistema electoral americà d'assignació de tots els vots de l'estat al guanyador, unit a la desmobilització dels votants demòcrates, pot concedir una victòria, encara avui inesperada, a Donald Trump. I això, amigues i amics lectors, constituiria pel món civilitzat, una pandèmia que duraria presumiblement quatre anys i tindria unes conseqüències mundials molt més devastadores que les del Coronavirus.