Els periodistes del New York Times diuen que si no existís en Donald Trump se l'haurien d'inventar. Efectivament tot i tractar-se d'un personatge boig i perillós, la seva excentricitat hilarant ha donat corda als periodistes per hores i hores de cròniques i lectures. Només a títol d'exemple, en John Carlin, periodista que respecto moltíssim, és als Estats Units seguint la seva campanya (la seva crònica d'avui no té desperdici, una joia periodística i antropològica).
En escenaris més nostrats, si no existís el Procés i els seus jutges defensors de la mare pàtria (ull, no tots són iguals, per forturna), ens els hauríem d'inventar. I si no fos perquè hi ha persones innocents que acaben passant dies a la presó sense causa, tindria fins i tot mitja gràcia.
Ens distreuria d'una realitat distòpica que ens va minant la moral i els nervis cada dia que passa. Només també com a exemple: des de fa mesos tenia dues nits d'hotel resevades a França per a passar les festes de Sant Narcís de Girona amb la família. Avui, just el dia abans de marxar, el dubtosament honorable Monarca Republicà de la France me les ha fotut enlaire, per decret reial, i demà la Budó o la Vergés ho acabaran d'arreglar decretant confinaments perimetrals que tal vegada m'impediran fins i tot d'anar a veure la meva mare a Palamós. Paguem justos per pecadors. Polítics negligents i minories incíviques que conminen una majoria a patiments innecessaris, que certament no ens mereixem.
Anem al gra. Després d'inventar-se sedicions i rebelions del cos de Mossos d'Esquadra, precursors de bombes per part de quatre CDR arreplegats, conspiracions defraudatòries paranoides de Sandro Rosell (atenció i poca broma: 645 dies de presó preventiva), comptes suïsos de Mas o Trias, pobles fictícis com Sant Esteve de les Roures (que ja són pebrots i mala traça, si se'm permet la vulgaritat) on segons la Guàrdia Civil "un dels manifestants va aprofitar la caiguda d'un dels agents, que va quedar totalment indefens, per etzibar-li una brutal puntada de peu a la part posterior del cap" (extret d'una crònica de El Mundo de 28 de març de 2018)....ara un jutge instructor de Barcelona de nom Joaquín Aguirre, del Jutjat d'Instrucció número 1, s'ha inventat una connexió russa amb el Procés per a -literalment- desestabilitzar l'Estat, i segons la qual Rússia hauria ofert a Puigdemont 10.000 soldats abans de la proclamació de la DUI. Té pebrots la cosa.
Si algú expliqués aquest conte a nens de guarderia, aquests segurament no se'l creurien. Els jutges patriòtics però, juguen a una altra lliga. La que afina la Fiscalia i executa la Guàrdia Civil.
I és que no tenen ni la decència mínima per entendre que estan fent un ridícul que traspassa fronteres, com ho han fet les patètiques euroordres del jutge Llanera. I com es diu en Castellà, "a mayor abundamiento", bategen l'operació com a Operació Volhov, que, oh casualitats, és un nom d'un riu rus, però d'una batalla de la campanya de Rússia a la Segona Guerra Mundial a la que va participar la División Azúl, aquella formada per combatents voluntaris que van lluitar al costat de les tropes de Hitler contra la Rússia de Stalin. Tot molt democràtic i coherent. Francament, el binomi jutges patriòtics + guàrdia civil fa més por que una pedregada. Es creuen amb total impunitat i no els fa vegonya fer el ridícul. Tot sigui per la causa. Però tenim 21 persones a la presó, que vagi vostè a saber quant temps s'hi passaran en preventiva.
Efectivament, la mateixa Ambaixada de Rússia a Espanya ha reaccionat amb un Twitt (la cosa és tan grotesca que no merita ni tan sols una queixa oficial) en el que afirma amb sarcasme que la xifra del jutge espanyol no és correcta. Rússia havia d'enviar no 10.000, sinó més aviat 1000.000 de soldats ("se han dejado dos ceros", diu el Twitt) i afegeix "y lo más impactante de todo: las tropas deberían ser transportadas por aviones "Mosca" y "Chato" ensamblados en Cataluña durante la Guerra Civil y escondidos en un lugar seguro de la Cierra (literal) Catalana hasta recibir a través de estas publicaciones la orden cifrada de actuar".
Com hagués dit l'admirat i enyorat Johan Cruyff -acabaré l'article utilitzant una de les seves grans frases que ja formen part del patrimoni cultural del nostre poble-: "Y no hase falta desir nada más".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada