Amb la perspectiva que donen ja uns quants dies de marge i els primers i segons moviments que hem anat observant a totes les forces polítiques, fins i tot aquelles que volen criminalitzar les xiulades en una manifestació esportiva presidida per un anacronisme anomenat rei, hi ha altres reflexions que penso que són si més no, molt interessants, i sobre tot, alliçonadores.
La primera és la reafirmació que la dreta, malgrat haver guanyat en números absoluts, ha perdut clarament les eleccions municipals. En alguns casos triguen a reconèixer-ho, al·lucinats com estan que encara no s'ho acaben de creure, en d'altres, proven pactes contra-natura i proposen l'improposable per tal d'evitar l'adveniment de la foscor i la barbàrie que porta associada l'"esquerra radical": CUP's, Compromís, Podemos, Barcelona en comú....i alguns d'altres.
Però és clar, es preocupen més de possibles pactes de manteniment del "status quo" que de voler entendre què caram ha passat i sobre tot, per què. I això és tan extensiu al PP com a -en menor mesura CiU-.
Faig aquí una digresió per a fer esment al que està de moda des d'ahir (i que s'escau perfectament amb el que estem explicant), la xiulada al Borbó al camp del Barça per part de les aficions de l'Atlètic i del Barça (però sobre tot de la primera, per una òbvia situació de majoria dins del Nou Camp) presenta una situació molt similar a la de la dreta post-eleccions. Ningú d'aquesta dreta tan cavernària es pregunta el "per què" d'una situació de pitada masiva per part de gairebé 100.000 persones, només es volen afanyar a legislar per evitar que fets així puguin tornar a produir-se.
Sembla que el que ha passat és que allà on la dreta (insisteixo, tant PP com CiU) ha manat de forma correcta i amb uns resultats de gestió reconeguts per a tothom, aquesta dreta ha tret o fregat la majoria absoluta. Allà on, sia per corrupció, sia per la manca de percepció de la tan manida "recuperació econòmica", el benestar econòmic no ha arribat a tot arreu, llavors la dreta ha perdut. Ha tret un resultat decent? Sí, però sense guanyar. El cas de l'alcalde Trias a Barcelona n'és una mostra evident. Un gestor net, transparent i que ho ha fet bé, ha estat incapaç de transmetre com aquest model de turisme i de recerca de qualitat que és Barcelona els pot millorar la vida als barcelonisns.
I és precisament això el que la Manuela, la Mònica, l'Ada, han sabut canalitzar de forma molt adequada (us fixeu que tot són dones?): la frustració per no veure ni un api de la bondat econòmica de les ciutats 3.0., ans al contrari.
En el cas Català, aquest debat municipal ha diluit la força del procés sobiranista, malgrat n'hi ha que fan lectures interessades. El sobiranisme ha punxat, sobre tot a l'àrea metropolitana, i ho ha fet perquè, parafrassejant en Toni Soler, "no es pot estar tot el dia trempat" (al final t'acaba fent mal el membre).
Les heterogènies forces partidàries del sobiranisme han en tot cas de presentar una proposta d'adhesió amb rull de ruta i cotxe. Hi ho han de fer ràpid i net, abans que no sigui massa tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada