Adéu! Plaça Mela Muterlmich, 1 - Girona

És el darrer vespre, ara ja la darrera nit. Tinc sentiments confrontats. Avui és l'última nit que dormiré a la que ha estat la meva llar els darrers divuit anys de la meva vida, segurament els millors. És aviat dit. El pas del temps m'ha anat endurint i fent més eclèctic, però no puc evitar un punt i a part. Un record, gairebé emocionat, d'una part de la meva historia personal, associada sobre tot al naixement dels meus dos fills.

En tenia 30 i apostava per posar una base d'operacions a Girona, després d'haver viscut 12 anys a Barcelona i 2 a Chicago. Un punt de trobada, a mig camí entre Palamós-Palafrugell i la meva estimada Barcelona. He continuant i continuo viatjant molt per mig món, però aquest ha estat el meu port d'arribada després dels viatges. El punt on hi he he trobat sempre l'equilibri, l'ordre, l'assossec. Perquè malgrat la meva entropia vital, laboral i personal, no puc evitar ser una persona molt cartesiana, i com a tal, l'ordre del statu quo suposa un punt de serenor.

Aquí han nascut els meus fills i aquí he viscut algunes de les experiències més profundament terrenals i atàviques de la meva vida. La descoberta de dues noves vides, les nits sense dormir, el confort que suposa calmar el plor o el dolor. La immensa satisfacció de ser i exercir de pare. L'aprenentatge de la lectura, de la curiositat, de la psicomotricitat, de les inquietuts artístiques,...la música, el dibuix, la pintura. Els hauries de veure Papa, ara ja fets dos homenets. Segur que t'agradaria molt continuar contribuint al seu aprenentatge. Sempre tenies coses a aportar.

Però hi ha un moment per a tot i ara toca després d'una decisió conscient, meditada i segurament poc racional en termes econòmics, un canvi. Més espai en un pis més modern, més enlaire, que ens permeti afrontar noves necessitats.

És la nit dels Adéus, i he volgut fer el meu particular homenatge al sostre que m'ha permès viure algunes de les meves petites-grans fites, també: l'escriptura de les meves novel·les, al despatx des del que escric aquesta entrada de blog. L'espai de reflexió i descans, l'espai de lectura i creativitat.

M'enduc poques coses materials però un munt de records que restaran per sempre part de mi i del meu bagatge.