Sobre himnes i xiulades

Hi ha una dita catalana que ja he reproduït a aquest blog en alguna altra ocasió que cobra força amb els anys i els esdeveniments que ens ha tocat viure: "qui no te feina el gat pentina". Doncs això. Poca feina i presumpció de pocs problemes reals hi ha a l'Estat quan cinc dies després de la xiulada del Camp Nou, encara se'n continua parlant, piulant i escrivint a la premsa, en particular la "cavernària madrilenya".

Sigui dit d'entrada que no sóc partidari de pitar cap himne, cap ni un. I sigui dit a continuació que si l'himne espanyol em provoca urticària, els segadors em fa venir picor als dits dels peus. No m'agraden els himnes, especialment quan s'utilitzen com a mostra de cohesió coercitiva i coactiva en el sentit de: "si no t'agrada o no el respectes estàs contra mi", especialitat aquesta que ha patentat el gran ministre i millor persona Dom Jorge Fernández Díaz, que com és sabut, és un gran patriota espanyol.

D'acord doncs. No està bé i ho dic sense ironies. Fins i tot admetré que el mig somriure de'n Mas al camp és més aviat reprobable, però criminalitzar algú perquè expressa el seu rebuig a un himne em sembla fora de lloc. El millor aquí va estar el rei Felip, que va aguantar estoicament un ruixat que segurament ell en particular no es mereix. M'atreveixo a afirmar però que ningú o pràcticament ningú no el xiulava a ell com a persona física, ni tan sols a la monarquia, instució anacrònica que com a tal fins i tot és vista amb certa simpatia. El que es pitava era un concepte, una idea, més inspirada per la dreta recalcitrant, encegada i recentralitzadora que no pas per la nova monarquia, que està fent un esforç notable per arreglar tota la merda que va deixar el "rei campechano", la seva filla mitjana i el seu gendre Iñaki.

La caverna no té arguments de cap mena perquè la incitació a la violència es devia traduir com a màxim en una baralla entre col·legues per a ser el primer a arribar al bar a la mitja part. Pretendre reformar la constitució espanyola per a reformar o revocar l'article 20 per evitar una xiulada al rei em sembla una sobirana barbaritat. Aquest és l'encapçalament del títol.

La Constitución española de 1978.Título I. De los derechos y deberes fundamentales

Capítulo segundo. Derechos y libertades

Sección 1.ª De los derechos fundamentales y de las libertades públicas

Artículo 20

Se reconocen y protegen los derechos: a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.

Però el PP és tant patriota que pretén legislar per a reformar allò que la constitució espanyola va establir al 1978. Invocant què? Doncs l'ofensa a l'honor de molts patriotes espanyols. És tan vergonyós que no m'atreveixo a qualificar-ho ni de patètic...És molt pitjor.