El llogaret de la Carolina

Quan vaig llegir els "Astèrix" en Català per primera vegada (aleshores ja els havia llegit tots en Castellà) em va fer molta gràcia una paraula que fins aleshores -deuria tenir jo uns 10 anys- m'era totalment desconeguda. La paraula era "llogaret", i vaig haver-ne de buscar el significat i la traducció exacta al diccionari. Era la "aldea de los galos" que resistien ara i sempre l'invasor romà.

La portanveu de Ciudadanos (a hores d'ara ja no té cap mena de sentit anomenar-los Ciutadans, ja que ells mateixos s'han rebatejat) al País Valencià (per a ells Comunidad Valenciana) al discurs d'investidura de'n Ximo Puig a la presidencia de la Generalitat Valenciana va tenir una memorable intervenció durant la sessió d'investidura i en un remarcable discurs pronunciat íntegrament en llengua Castellana ens va recordar a tots que la immersió lingüística en Valencià ens retorna al provincianisme de "l'aldea". I afegeix, amb un gran sentit de la mesura i el respecte per la cultura i les llengues minoritàries que: "abandonar les llengües universals per recuperar-ne una de minoritària pot ser entranyable, però poc útil per trobar feina".

Gràcies Carolina, per aital extraordinari recordatori! No tots hem tingut la sort de tenir una pare català però molt internacional (ministre amb Leopoldo Calvo Sotelo, Conseller d'Economia) i una mare francesa i haver nascut a Washington DC al 1971. Ja se sap, les elits (o les castes, com ara en diuen), només tenen dues llengües de referència, l'Anglès i el Castellà, després d'haver abandonat el francés perquè ja no és prou guais, ni hispter, ni wasp, ni res de res. Això és modernitat, la resta punyetes vulgars de llogaret.

Aquí o s'és global o es pertany al llogaret i es va amb espardenyes. Abandonem el Català i d'altres llengües que no fan més que separar i fer-nos esdevenir "poblates". Abandonem les idees equivocades. Oblidem aquesta obscecació absurda de parlar Valencià i centrem-nos amb el que és important. Fixem-nos en el gran ex-ministre Wert, que se'n va a Paris, ciutat cosmopolita i universal per excel·lència on mai no necessitarà el Català per a trobar feina (ja li ha trobat el seu amic Mariano, com és sabut, també un gran políglota).

Els diputats de Compromís ho tenen clar, per això des d'ahir, a l'entrada dels despatxos del seu grup parlamentari hi ha penjada una foto extraordinària.