dijous, 9 de gener del 2014

Infrastructures que funcionen

Avui fa un any de la inauguració del tram d'alta velocitat Figueres-Girona-Barcelona. Quan les coses tenen sentit, parlen per sí soles, quan no en tenen parlen de política de baixa qualitat.


La línea ha estat utilitzada per 1.200.000 viatgers en aquest periode. Totes les xifres són espectaculars, i paga la pena remarcar-les:
  • L'alta velocitat ha incrementat en trànsit ferroviari Girona-Barcelona en un 25% en només un any, amb la comoditat que en resulta per a molts usuaris (uns 3.500 diaris) i la disminució d'emissions per l'efecte substitució del vehicle pel tren.
  • L'ocupació mitja ha estat durant el periode d'un 75%.
  • És a dia d'avui, de totes les línies d'alta velocitat que operen a la Península Ibèrica...la més rendible de totes!!! en només un any de vida.
Fins aquí les dades. Ara la reflexió:
  • Calia esperar 31 anys (la primera línia d'AVE, Madrid-Sevilla es va inaugurar l'any 1992) per a posar en marxa una línia que era evident que seria rendible des del primer dia? Cal un estudi d'impacte i un altre de cost-benefici per a certificar-ho? Segur que sí, però es podia haver fet abans.
  • Què justifica una política radial que prima el malbaratament de recursos públics que són de tots, com molt bé defensa Germà Bel?
  • Per què es permet la construcció de kilòmetres d'alta velocitat que tothom sap, objectivament que no tenen cap objectiu econòmic (ni tan sols social, perquè no hi ha usuaris...)?
  • Per què es prenen decisions a cop d'impuls en comptes d'"a cop de nacionalisme"? (vegi's l'intent de Castella de prioritzar el "corredor central" versus el corredor meditarrani de la línia que ha d'unir Algecires amb Parnu).
El problema torna a ser la mediocritat, la impunitat, la prepotència i el clientelisme.
Sobren les paraules.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada