Amb la perspectiva d'uns quants dies després que hagués esclatat la tempesta, tot aquell enrenou mediàtic generat arran de les mitges veritats o mitges mentides sobre el contracte del futbolista brasiler anomenat Neymar da Silva Santos Júnior sembla haver desaparegut del planeta (excepció feta de la premsa esportiva, que -és clar- han d'omplir pàgines com sigui).
No tinc una opinió formada sobre si el ja ex-president del Barça, Sandro Rosell havia de dimitir o no, el que sí que tinc clar és que la gestió informativa del cas Neymar ha estat del tot equivocada. Sembla mentida que un dels més grans clubs de futbol del món no tingui un gabinet de relacions públiques i comunicación amb la professionalitat necessària per tal de gestionar adequadament una situació com la que s'ha generat.
De fet, la gestió personalista i apassionada de Rosell (en la que aspectes personals com ara la seva especial animadversió cap a Jan Laporta o Johann Cruyff han pesat de forma clara, conculcant els més bàsics principis del que hauria de ser una gestió institucional), unida a una escassíssima empatia envers el soci, un nul carisma personal i una greu mancança en capacitat de comunicació i transmissió d'il·lusió han marcat de forma excessiva el seu pas per la Presidència d'una institució que és veritablement "mes que un club".
L'excusa de la confidencialitat del contracte és poc creïble. Rosell es va entestar en la -també personalíssima- batalla particular contra el Real Madrid i en particular el seu president Florentino Pérez, per a escarni del perdedor, volent convèncer a amics i enemics que Neymar "només" havia costat 57 milions d'Euros, quan en Florentino n'hauria ofert gairebé 100.
En fi, al final, com diria Xavier Bosch "se sabrà tot" i del que ja s'ha començat a saber es pot inferir que en Rosell, com a mínim, només ha dit una -petita- part de la veritat.
Ara bé, el gran misteri d'aquest cas és com és possible que un contracte privat amb clàusules de confidencialitat i del que mai ningú no n'havia revelat ni una línea, arriba a l'Audiencia Nacional, una de les més altes instàncies judicials de l'Estat i 24 hores després una còpia sencera dels contractes ja està a les mans del diari "El Mundo".
Algú pot explicar com això és possible en un Estat de Dret de l'Europa Comunitària? És evident que algú de l'Audiència ha filtrat un document privat i això que en sí mateix en un escàndol de proporcions col·losals, ha passat compretament desapercebut, al menys mediàticament. Tothom s'ha fet ressó del que deia el contracte i de si Rosell mentia o no, però no he vist cap comentari que faci referència directa i acusadora a la filtració.
Una justícia que comet aquests actes impropis i delictius no és justícia, i algú hauria de demanar explicacions urgents i revisar profundament un sistema que permet que tals actes succeeixin de forma totalment impune (al menys de moment).
Segueixo rebent evidències diàries que Espanya, a l'igual que Itàlia i d'altres països del nostre entorn és una democracia de molt baixa qualitat, amb l'agravant d'una justícia poc professional i altament polititzada. Un absolut despropòsit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada