"Grandeur" sexual

Si hi ha un poble al planeta Terra que entén el veritable significat de l'"eròrica del poder" aquest és sense dubte el poble Francès.

Un dia, fa molt temps, un company de Barcelona, vinculat amb un partit polític em deia sense fer broma "el poder la posa dura". Doncs deu ser veritat.

Només veure la cara de circumstàncies que va posar el president de la República Francesa François Hollande quan ahir li van preguar en roda de premsa per la seva amant ja n'hi havia prou. La seva mirada el delatava molt més enllà del que va dir, allò tan bonic del respecte a la vida privada.

I és que la història de parella President, que -recordem-ho- té quatre fills amb la també candidata a la presidència  de França Segonèle Royal, bé de lluny. De fet, la història que la premsa francesa li atribueix amb l'actriu Julie Gayet ve precedida de la separació de la que va ser anomenada "la" parella de França el 2007 (Segonèle-François)  anunciada oficialment l'any 2010. Però de fet, tot i que es separa formalment el 2010, l'amic François mantenia una relació amb la periodista Valérie Trietweiler des de l'any 2000 (resumint, que va "coexistir" entre la Segolène i la Valérie durant 10 anys). Tot un campió.

Però els presidents de la Republique que l'han precedit tampoc es van quedar curts. Nicolas Sarkozy, "Sarko" pels amics, va entrar a la presidència amb una dona, la  Cécilia Cigane-Albéniz i en va sortir de la mà de l'actriu i cantant Laura Bruni. També té quatre fills (declarats).

 Jacques Chirac, president de 1995 a 2007, casat amb Bernardette, també va mantenir, segons els entesos, una amant durant tot el seu mandat.

El rei, però, va ser el socialista François Miterrand, president de la República des de 1981 fins a 1995, que va tenir també 4 fills, tres de la seva dona oficial, i una de la seva amant oficial. Aquesta la va mantenir fins la seva mort, amb la -suposada- aquiescència de la seva dona Bernardette (ho havia de saber, ja que fins i tot el Tato ho savia).

Abans d'ell, Valerie Giscard d'Estaign, amb els seus aires de noble aristocràtics, gran caçador a l'Àfrica (s'escriu d'ell que va caçar més de 50 elefants -això em sona, no?) va mantenir tota mena d'afers de faldilles durant el seu mandat (1974-1881).

Georges Pompidou (1969-1974) també va tenir la fama de seductor tot i que en aquella època la premsa rosa pràcticament no existia.

L'únic del que no he estat capaç de trobar-ne afers de faldilles documentants ha estat del general Charles de Gaulle (President de la República de 1959 a 1969), el lliberador de la França ocupada, catòlic i home de missa diària, tot i que segons encara ahir parlava amb uns proveïdors francesos, i em van confirmar també que la missa diària i els afers de faldilles no tenen per què ser incompatibles (al menys, deien, en el cas de De Gaulle).

Doncs això, l'eròtica del poder. A França, tan especialistes com a la família real espanyola o a la britànica.