Aquesta setmana s'ha fet viral la notícia de la detenció (retenció) durant més de 10 hores, del germà del rei Carles III d'Anglaterra, Andrew Mountbatten-Windsor, el 19 de febrer, dia que complia 66 anys.
Andrew Mountbatten es va passar 10 hores detingut en una comissaria, davant l'estupefacció de pràcticament tothom. No afegiré en aquest article res més del que ja s'ha publicat abastament sobre aquest personatge, despreciable i dèspota, del que l'historiador Andrew Lownie en va publicar, l'agost de l'any passat, una biografia no autoritzada: "Entitled: The Rise and Fall of the House of York" publicat per l'editorial William Collins, i en el que retrata amb multitud de dades la veritable natura d'Andrew Mountbatten i la seva ex-esposa Sarah Ferguson: obsessionats pel sexe, els diners i convençuts d'estar per sobre del bé i del mal com a conseqüència de la seva condició de "royals".
Però sí que m'agradaria fer esment en les diferències entre la casa reial britànica i l'espanyola, que, tot i estar tallades d'un mateix patró (el que confereixen els privilegis inherents a la seva condició i a l' aurèola d'intocabilitat del que se senten imbuïts els seus membres) marquen clares diferències.
El rei d'Anglaterra va fer unes declaracions el mateix dia de la detenció del seu germà petit dient que malgrat la profunda preocupació que aquest fet li provocava, la justícia havia de fer la seva feina i que trobaria tota la col·laboració per part de la família reial.
Ja l'any 2022, la seva mare (Andrew era el fill preferit de la Reina Elisabeth, cosa de la que no se'n va amagar mai), arran de la seva imputació per part d'un jutge de New York en un delicte d'abús sexual a menors perpetrat el 2001, li va retirar els títols militars i patrocinis reials. L'any 2025, el seu germà Carles III,li va retirar, arrel de la publicació del llibre "Entitled", i del que s'anava sabent de la seva involucració gairebé íntima en l'afer Epstein, el tractament de príncep i la seva residència al Royal Logde del Castell de Windsor.
A Espanya però, tenim un rei emèrit del que s'han publicat biografies que més o menys "blanquegen" la persona i la seva actuació, ja sia el llibre de l'historiador britànic Paul Preston -gran investigador i coneixedor de la història d'Espanya- "Juan Carlos I: el rey del pueblo" (Editorial Debate, 2023) o el de la periodista Pilar Eyre "Yo, el rey" (Editorial La esfera de los libros, 2020), o del recent "Reconciliación" (Editorial Planeta, 2025) escrit en primera persona per la periodista francesa Laurence Debray.
I una justícia i una constitució que el protegeix. El cas conegut de defraudació fiscal del rei de l'any 2022 (amb els "trusts" descoberts a paradisos fiscals a l'illa de Jersey i a les illes Verges Britàniques), i amb cinc causes obertes per l'agència tributària i el ministeri públic van quedar arxivades, fonamentalment per inviolabilitat del personatge i/o prescripció (i en un cas per regularització voluntària de 5 milions d'euros). Però els delictes estan completament acreditats i aquí no passa res. El seu comportament com a mínim poc exemplar en la seva vida privada (tenir múltiples amants, fer caceres sortint del país sense permís, per citar només les més conegudes dels seus darrers anys) tampoc ha estat objecte de cap reprovació per part de l'actual rei Felip VI.
És més, l'Emèrit, tot i estar "autoexiliat" a Abu Dabi des de l'any 2020, ha estat venint a Espanya quan li ha vingut de gust (a les famoses regates de Sanxenxo) sense cap mena de problema. Només l'any 2025 va venir cinc vegades i, aquí pau i després glòria.
A Anglaterra, al menys, són conscients de que una institució com la monarquia, que costa -segons estimacions- més de 500 milions de lliures esterlines als contribuents britànics cada any, ha de tenir una exemplaritat exquisida, i no és descartable que l'ex-príncep Andrew acabi finalment a la presó, mentre que a Espanya, la situació es podria resumir amb aquella expressió castellana "corramos un tupido velo", malgrat tots els esforços de blanquejament de la institució per part de Felip VI, que no acaben de convèncer a molts contribuents, i la prova més evident és que les preguntes sobre la popularitat de la monarquia ja fa molt de temps que van desaparèixer del CIS.
Tot i així, aquest darrer episodi que esquitxa la monarquia britànica torna a posar sobre la taula la funció d'una institució caduca i moralment molt poc edificant, que gaudeix d'una popularitat totalment decreixent fins i tot la Regne Unit, i que molt possiblement, aquest darrer esdeveniment, acabi constituent l'embrió d'una estocada mortal a la monarquia al Regne Unit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada