Si fa uns dies vaig fer una ressenya literària de "El joc del silenci" de Gil Pratsobrerroca, gentilesa d'un comentari del periodista radiofònic Jordi Basté, avui ho faré d'un altre autor que desconeixia -i aquest no és novell ja que porta 3 novel·les publicades- Oriol Canals, que vaig descobrir en el programa de Catalunya Ràdio "La Solució", de l'Elisenda Roca.
Canals (Barcelona, 1978), de qui no havia sentit a parlar abans, és llicenciat en publicitat i relacions públiques i ha treballat bona part de seva carrera professional al món de la comunicació, segons diu el seu perfil públic, però actualment és director de negocis del Diari Ara, per tant d'alguna manera continua relacionat amb el món de la comunicació.
L'Oriol Canals és, com jo mateix, un amant de la novel·la negra i el "thriller" i això es nota, i de quina manera, en la seva quarta novel·la: "No dormiràs", publicada per Editorial Rosa dels Vents (Grup Penguin Random House).
Com a amant del gènere, he trobat en aquesta novel·la un divertimento extraordinari que, efectivament, no em deixava dormir, en el sentit més literal de l'expressió. Tancava el llum per pur sentit de la responsabilitat.
"No dormiràs" és addictiva des de la primera pàgina. El principal atractiu de la novel·la és un guió molt sòlid, i una construcció de personatges molt potent, amb uns protagonistes amb una personalitat molt marcada que confereixen al relat un atractiu innegable.
La novel·la es centra en la trajectòria de la inexistent Orquestra Filharmònica de Barcelona (existeix la Simfònica) i el seu director, un dels protagonistes del llibre, Víctor Alemany, un dels grans mestres contemporanis de la música clàssica, a qui es compara amb Gustavo Dudamel (aquest darrer real com la vida mateixa).
M'ha vingut a la memòria això perquè aquests dies és notícia el concert que L'orquestra Filharmònica de Los Angeles està fent aquests dies sota la direcció de Gustavo Dudamel amb el Cor de Cambra i l'Orfeò Català (125 cantaires en total), que per cert, en la seva estrena ahir va tenir un èxit aclaparador.
A l'altra cantó, una mossa d'esquadra poc convencional, la Martina Roca, amb parella femenina i el cap totalment rapat, que s'enfrontarà a un fet poc ortodoxe com és la caiguda d'un home penjat amb una soga de la gran làmpada modernista que corona la sala simfònica del Palau de la Música on l'OFB feia un concert de la gira "Viatge al cor d'Europa". El títol de l'obra fa referència a la icònica ària de la gran òpera de Giacomo Puccini "Turandot", "Nessun Dorma".
A partir d'aquest fet comença una història de la que pengen diverses trames i històries dels seus protagonistes que s'estructura en 73 capìtols curts (tot i qua la novel·la té 360 pàgines) i que té alguns girs francament inesperats, molt en l'estil del mestre europeu de la novel·la negra, Jo Nesbo, de qui per cert, estic llegint la seva última novel·la, "Minnessota", que ressenyaré en breu en aquest blog.
L'escriptura de Canals és sòlida, amb diàlegs ràpids i una descripció pràcticament cinematogràfica de les escenes d'acció, entre les que destaca una persecució entre un presumpte narcotraficant i un equip dels mossos d'esquadra d'incògnit a la ciutat eslovaca de Bratislava. També m'agradaria destacar-ne la precisió meticulosa de l'autor en la descripció de llocs i edificis, des del Palau de la Música fins a l'Òpera de Venècia.
"No dormiràs" i l'Oriol Canals són, veritablement, una interessant descoberta.
Pinta molt bé!!! Me la demanaré.Moltes gràcies!!
ResponElimina