La notícia coneguda avui de la imputació de la infanta Cristina de Borbó com a cooperadora necessària en el cas "Noos" per part del jutge José Castro suposa un punt d'inflexió més que significatiu en l'escalada de despropòsits que està visquent la monarquia espanyola els darrers mesos.
Mai ningú, en la jove i fràgil democràcia peninsular, havia gosat arribar tan lluny en relació a una Institució (per anomenar la monarquia d'una forma políticament correcta) que s'havia demostrat intocable només uns anys enrerre. Recordo ara una anècdota que vaig viure al Palamós de la meva joventut. Una jornada a l'envelat que es muntava a la platja la setmana de Nadal per a festejar la Christmas Race i fer que els estrangers participants, vinguts de mitja Europa, gaudissin dins i fora de l'aigua. Doncs bé aquell any - deuria ser el 81 ó 82- la infanta Cristina participava a la Regata, amb la seva cosina Alexia de Grècia. Un d'aquells vespres elles dues eren a l'envelat, on els participants estaven ballant a cor que vols i el meu amic Miquel Figueras, periodista i home inquiet i inconformista, va treure la seva càmera per a fer unes fotos a la infanta. Un segon més tard d'haver disparat la primera foto un goril·la de metre noranta-cinc li va prendre la càmera amb pocs miraments, la va obrir, li va treure el rodet (aleshores encara hi havia rodets....) i el va velar. Jo era al costat i vaig veure personalment tot l'afer i la resposta del guàrdia davant la indignació del meu amic: "la princesa tiene derecho a su intimidad". Aleshores vaig pensar: "Collons amb la corona....això són paraules majors".
Però tot això ha passat a major vida, afortunadament. Segueixo pensant que la democràcia espanyola és d'una extraordinària baixa qualitat, però malgrat tot, alguna cosa ha millorat en 37 anys de democràcia. La monarquia dels Borbons ha deixat de ser intocable, i més encara, ha perdut -per mèrits propis- bona part del prestigi guanyat amb l'adveniment de la democràcia primer i amb l'avortament del cop d'estat de l'Antonio Tejero després.
Castro troba indicis, 14 en concret, per a imputar la infanta, i té el coratge de fer valer el principi inqüestionable de que "tothom és igual davant la llei". Castro refusa el recurs de l'advocat d'Urdangarin que demanava que els correus electrònics no fossin considerat prova vàlida. Castro crida a declarar a Garcia Revenga, secretari de les infantes. Hi ha indicis. I ara surt a la llum que el rei hauria heretat del seu pare un compte a Suïssa amb més de 6 milions d'euros.
Elefants, amants, manca de transparència pressupostària i d'actuació. Irregularitats. Princeses que es casen amb plebeus. Un príncep Felip pràcticament inexistent des d'un punt de vista d'activitat institucional internacional. Un monarca que no pensa abdicar sota cap concepte, com així manifesta cada vegada que en té la ocasió.
La monarquia espanyola està tocada de mort, fonamentalment perquè en un estat no monarquic però sí "Joancarlista" (aquest és el típic tòpic que s'ha vingut repetint durant més de 30 anys), el tal Joan Carles ha perdut tot el prestigi i la dignitat. El seu "lo siento mucho no volverá a suceder" s'enmarca en el més patètic dels ridículs que mai hagi pogut fer un dirigent institucional de cap país del món mundial. Una vergonya que, si al poble espanyol li quedés un dit de dignitat, no s'hauria hagut de tolerar.
Ara tothom sap que els Borbons són corruptes i poc transparents i que els sobrevinguts, amb consentiment tàcit o explícit de la casa reial, han usat i abusat de nom reial per a fer tèrbols negocis privats amb diner públic. Mentre escric aquestes línies, les capçaleres de la premsa internacional van plenes de la notícia. Això s'acaba, i esperem que aviat. Més que res per veure si aquella màxima hispànica del "en río revuelto ganacia de pescadores" ens permet als catalans fer una passa endavant en relació al dret a decidir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada