Hi va ver un temps, quan la gent no havia perdut ni el seny ni les cartes de navegar, en que saber i parlar en Català era, a Catalunya i fins i tot a Espanya, un símbol d'alt nivell tant de cultura com de modernitat. Hi va haver un temps.
Hi va haver un altre temps, més recent en seqüència, en que el Català es va associar a quelcom demoníac, i hi va haver qui, interessadament, va associar Català/Valencià a sedició, rebelia i independentisme i llavors el va criminalitzar. No va caler fer-ho amb l'Euskera, perquè només el parla el Tato, ni el Gallec, perquè fa cinquanta anys que es va extingir, i el que el PP ha recuperat a Galícia és una broma de mal gust.
L'espanyolisme recalcitrant, el més ranci, amparant en una justícia a Catalunya que també és majoritariament espanyolista, ataca un dels pilars de la convivència de Catalunya: la respectuosa convivència de Català i Castellà, amb clara diglòsia a favor del Castellà, que té preeminència no només al pati de les escoles, sinó també al cinema, a la premsa, a la televisió, al carrer,.....
I és que aquest espanyolisme, a falta de qualsevol altre argument, vol contribuir a posar més llenya al foc, a escalfar l'ambient per tal de procovar la repulsa i incompliment del Departament d'Ensenyament per a poder afirmar després, amb tota la fatxenderia, que els catalans no respectem les lleis.
Però aquesta vegada han anat un pèl massa lluny: han trevessat una perillosa línia vermella d'un dels pilars en els que es fonamenta no només la nostra convivència si no també la nostra voluntat de ser, com a poble, com a país.
La Consellera Rigau afirmava aquest matí que presentaran recurs i plantaran cara mitjançant la desobediència, la qual cosa em sembla no només encomiable sino absolutament necessària. Altrament seria renunciar al dret a tenir oportunitats. Resulta que si un sol nen demana les classes en Castellà (47 l'any 2012 i 146 l'any 2011) cal segons la interlocutòria del TSJC que tota la classe es faci en Castellà, trencant així, per petició no minoritària sinó ínfima, un model d'inmersió que està recolzat fins i tot per la Unió Europea i que no suposa cap problema per a ningú i que a més, garanteix que al final del cicle primari tots els nens de Catalunys són competents en les dues llengues. El rerafons de la sentència és tan esbiaixat i tan trampòs, que no cal ni comentar-lo. La cosa ve a dir que, si un nen destijar ser escolaritzat en Castellà (pares) tothom ha d'acceptar tècnicament la nova situació i tirar-la endavant. Absurt, injust i sense sentit..
No cal dir que, a cada passa que fa Espanya en aquest sentit, a molts li venen més ganes de accelerar encara més el procés cap a la independència, altrament aconseguiran fer com van fer amb el País Valencià.
El millor per a Catalunya d'aquesta estratègia d'asfixia que segueix l'Estat és pensar que al final li acabarà sortint el tret per la culata, donat que hi ha actituts tan puerils que ni ells saben com justificar i que fins i tot molts votants del PP i/o de Ciutadans comencen a treure's la vena de l'ull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada