Xipre

Aquest cap de setmana ha quedat palesa una de les grans vergonyes de la Unió Europea. A aquestes alçades de la pel·lícula ja sembla difícil que res no ens sorprengui, però malgrat tot, la classe política ho ha tornat a aconseguir.

 

El cas de Xipre, més enllà de tornar a posar en qüestió i gairebé constatar que la Unió Econòmica i Monetària i el subsegüent desplegament de la moneda única els va pensar algú que, com a mínim, no excel·lia en sentit comú, o que pensava només amb la visió esbiaixada de l'Europa del Nord, posa en qüestió, i de quina forma, la pròpia supervivència de l'Euro.

 

Suposa un escàndol manifest que la classe política dirigent d'una de les zones econòmiques més potents del planeta ara digui una cosa -llançant un globus-sonda com qualsevol vulgar polític peninsular- i en veure la reacció que la mateixa suscita al país afectat i a un altre de tan poc influent com ara Rússia, tothom es desdigui del que va dir i uns van tirant les pilotes fora quan la decisió de condicionar el rescat a la recaptació de la meitat de les necessitats amb taxes sobre els dipòsits es va adoptar per unanimitat dels 17 estats membres.

 

Perquè les conseqüències pràctiques d'aquest rescat són fonamentalment dues:

• Implantació fàctica d'un corralito financer en un país que té com a moneda l'Euro, ja que recordem, el sistema bancari xipriota estarà tancat fins dijous (i ja porta tancat des de dissabte passat) i els caixes automàtics van acabar els diners el primer dia i quan tornin a obrir els banscs el dijous les transferències bancàries a l'exterior del país estaran fortament restringides.
•  Expressió manifesta per part de la cúpula dirigent de l'Europa de l'Euro que no té cap escrúpol en deixar caure una part del sistema que utilitza la mateixa divisa i, en conseqüència, la constatació davant de la comunitat financera internacional que, l'Euro no serà objecte especial de protecció i que no hi ha una unitat de criteri polític pel que fa a la divisa.

L'anterior pot induir a fer pensar que, si no s'ha protegit Xipre, ni els dipòsits dels seus estalviadors, per quina regla de tres s'han de protegir els dipòsits d'altres països potencialment amb problemes que puguin requerir d'un rescat com ara Itàlia o Espanya (per ordre en funció de la prelació de probabilitats d'ocurrença)?

 

Europa acaba d'obrir una porta que anuncia Urbi et Orbi que l'Euro no se'l creu ningú més enllà dels quatre paísos amb més disciplina fiscal i menor endeutament relatiu. Era la cirera del pastís que esperaven amb candeletes americans i britànics.