La família irreal

El musical que Minoria Absoluta està representant al Teatre Victòria, a part de ser molt divertit com gairé bé tot el que surt d'aquesta fàbrica inesgotable d'idees, té un gran encert en el títol de l'espectacle: "La família irreal".  Els Borbons hispànics no són d'eixe món, que diria en Raimon.

 

Els detalls que s'han conegut darrerement respecte a la princesa-empresaria d'origen danès i nacionalitat alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein, (47 anys i dos fills de dos matrimonis), semblen propis de l'època de Felip V, rerebesabi del Borbó Caçador. Aquesta senyora, especialitzada en tenir relacions sentimentals amb senyors de reconeguda solvència (econòmica), viu instal·lada en una torre al Palau del Pardo (propietat de Patrimonio del Estado) des de l'any 2010 i la seva ocupació és la de ser concubina del rei. És anacrònicament fascinant. Que la fortuna del rei és de procedència dubtosa no és cap secret, però el seu import ja ho és més. Una investigació recent del NYTimes la situa en 1.790 milions d'Euros. Així doncs, es fa més comprensible per què la tal Corinna és tan amiga del rei i en suporta les crosses, la papada i la inflor provocada per la cortisona.

 

He llegit a El Mundo (òbviament amb totes les reserves necessàries), que si la concubina no està instal·lada en una habitació al mateix Palau de la Zarzuela és només per l'absoluta oposició que hi va posar el príncep Felip. Això ja seria estratosfèric, però d'una família com aquesta hom s'ho pot esperar gairebé tot. I què fa aquesta senyora? Doncs entre d'altres viatjar a Botswana d'amagatotits amb el Borbó i caçar elefants amb ell (per cert, la llicència per a poder-ne caçar un costa 37.000 €). O fer de suposada representant del rei en negociacions amb mandataris dels països àrabs, encara que tothom ho negui i que les converses -reconegudes- entre el ministre d'afers exteriors, l'inefable García Margallo i la Corinna, hagin estat titllades de meres converses informals.

 

I una altra, mediar per aconseguir "feina" al gendre de la filla petita, el tal Urdangarín, ara caigut en desgràcia, i que com el seu ex-soci Diego Torres continui estirant fils i ensenyant correus electrònics acabarà com un gos abandonat a la carretera.

 

I a tot això la reina va aguantat estoïcament la vergonya que tot l'Estat sàpiga publicament que tot allò que es rumorejava respecte a l'escassa relació entre la parella real (es comentava fins i tot que ni tan sols es parlaven més enllà del mínim necessari en els actes públics als que anaven conjuntament), respon a la més absoluta realitat.

 

Com poden fer-se les coses tan malament ocupant el càrrec institucional que ocupa aquesta família? No s'acaba d'entendre, ja que costaria poc guardar les formes. L'única resposta possible és la sobèrbia associada a aquesta consideració de creure's de veritat que pertanyen a una estirp superior i que estan investits de total impunitat (que de facto, és rigurosament cert).

 

Però la veritable pregunta és per què el poble pla ho suporta estoïcament? Com és possible que no proliferin les veus que demanin a aquesta colla de corruptes indignes de representar res ni ningú que se'n vagin a gaudir de la seva fortura en algun paradís tropical i contribueixin així en la seva quota part a la regeneració moral que tan li cal a aquest Estat...