Per segon any consecutiu he participat a la Zurich Marató de Barcelona. Aquest any, com a conseqüència de la crisi (possiblement) i de la coincidència de la Marató de Roma també avui, s'ha trencat la tendència a l'alça del número de participants. Al final s'hi han registrat 18.900 corredors dels quals han pres la sortida 17.500 i han acabat 17.000, entre els que em compto.
Aquest any el recorregut, lleugerament modificat ha estat millor que el de l'any passat. El més florit de Barcelona en un extraordinari recorregut, impecablement organitzat: Camp del Barça, Passeig de Gràcia, Sagrada Família, Pont de Calatrava, Rambla Prim, Torre Agbar, Fòrum, Villa Olímpica, Arc de Triomf, Plaça Catalunya, Avinguda Paral·lel.
La Marató de Barcelona s'ha ja consolidat com la tercera d'Europa després de Berlín i Londres per número de participants. 80 nacionalitats diferents han pres part de la cursa. La Marató és un altre reclam que durant els dies previs aportar una extraordinària recaptació per a la ciutat (ni una sola habitació d'hotel disponible per la nit del 16 al 17, i vaig mirar-ho del dret i del revés).
L'ambient és indescriptible, una festa extraordinària, amb una complicitat entre els participants que només pot entendre qui la viu (no hi ha rivalitat, gairebé tots són amateurs i competeixen contra ells mateixos, per a millorar el temps, o per a acabar-la). El dia abans, el pabelló sis de Montjuïc on es recullen els dorsals, bull de participants que a més a més d'acreditar-se aprofiten per a gaudir de la fira del running que s'hi acaba muntant. Un veritable plaer pels que ens agrada córrer.
Aquest matí, a partir de quarts de vuit, centenars de corredors procedents de mig món (n'he vist des de Mèxic fins al Japó), arribaven a l'Avinguda de Maria Cristina (punt de sortida) per tots els mitjans de transport possible: en cotxe, a peu, en metro (la majoria), en moto i fins i tot en bicicleta.
Ja a aquesta hora es formen grans cues als lavabos portàtils que hi ha escampats una mica per tot arreu. Al guardarroba hi ha una cua que fa desistir a molts, i aquí i allí hi ha gent que escalfa. El cel amenaça pluja i efectivament, immediatament abans de començar la cursa comença a ploure. La pluja ha estat una constant que ens ha acompanyat de forma intermitent.
Al final, quatre hores i vint minuts després he acabat la cursa. Quan em vaig inscriure volia baixar de les quatre hores (2012: 4:08), però vist que no he pogut entrenar com calia (de fet no he entrenat pràcticament gens), dóno per bona la classificació: posició 11.759 (4:20).
Fins al kilòmetre 24 he anat amb les "llebres" que marquen les 4 hores, a partir d'aleshores, m'ha vingut una "baixada física" que he arrossegat fins al 32 i que m'ha fet perdre molt de temps. Els meus fills i l'Anna m'han vingut a donar suport, i a 200 metres de l'arribada, l'Adrià i en Marc han saltat les tanques i m'han acompanyat.
Ha estat una gran cursa, que dedico a la memòria del meu pare, que de ben segur m'hagués vingut a esperar a l'arribada. Només cal lamentar un fet desgraciat. Un corredor de 45 any ha mort després de creuar l'arribada (4:05), malgrat la rapidesa de la Creu Roja i posteriorment dels serveis del Clínic, no s'ha pogut fer res per la seva vida. Descansi en pau.
La Marató de Barcelona s'ha ja consolidat com la tercera d'Europa després de Berlín i Londres per número de participants. 80 nacionalitats diferents han pres part de la cursa. La Marató és un altre reclam que durant els dies previs aportar una extraordinària recaptació per a la ciutat (ni una sola habitació d'hotel disponible per la nit del 16 al 17, i vaig mirar-ho del dret i del revés).
L'ambient és indescriptible, una festa extraordinària, amb una complicitat entre els participants que només pot entendre qui la viu (no hi ha rivalitat, gairebé tots són amateurs i competeixen contra ells mateixos, per a millorar el temps, o per a acabar-la). El dia abans, el pabelló sis de Montjuïc on es recullen els dorsals, bull de participants que a més a més d'acreditar-se aprofiten per a gaudir de la fira del running que s'hi acaba muntant. Un veritable plaer pels que ens agrada córrer.
Aquest matí, a partir de quarts de vuit, centenars de corredors procedents de mig món (n'he vist des de Mèxic fins al Japó), arribaven a l'Avinguda de Maria Cristina (punt de sortida) per tots els mitjans de transport possible: en cotxe, a peu, en metro (la majoria), en moto i fins i tot en bicicleta.
Ja a aquesta hora es formen grans cues als lavabos portàtils que hi ha escampats una mica per tot arreu. Al guardarroba hi ha una cua que fa desistir a molts, i aquí i allí hi ha gent que escalfa. El cel amenaça pluja i efectivament, immediatament abans de començar la cursa comença a ploure. La pluja ha estat una constant que ens ha acompanyat de forma intermitent.
Al final, quatre hores i vint minuts després he acabat la cursa. Quan em vaig inscriure volia baixar de les quatre hores (2012: 4:08), però vist que no he pogut entrenar com calia (de fet no he entrenat pràcticament gens), dóno per bona la classificació: posició 11.759 (4:20).
Fins al kilòmetre 24 he anat amb les "llebres" que marquen les 4 hores, a partir d'aleshores, m'ha vingut una "baixada física" que he arrossegat fins al 32 i que m'ha fet perdre molt de temps. Els meus fills i l'Anna m'han vingut a donar suport, i a 200 metres de l'arribada, l'Adrià i en Marc han saltat les tanques i m'han acompanyat.
Ha estat una gran cursa, que dedico a la memòria del meu pare, que de ben segur m'hagués vingut a esperar a l'arribada. Només cal lamentar un fet desgraciat. Un corredor de 45 any ha mort després de creuar l'arribada (4:05), malgrat la rapidesa de la Creu Roja i posteriorment dels serveis del Clínic, no s'ha pogut fer res per la seva vida. Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada