Marató de Barcelona 2013 (II)

Una cursa com la Marató de Barcelona genera una muntanya d'anècdotes i curiositats que, antropològicament parlant, formen tant part de la cursa com el mateix fet de participar-hi pel pur plaer de córrer.

 

L'atmosfera internacional que es respira és quelcom d'extraordinari. Fent cua per anar al labavo abans de la sortida, en un dels múltiples punts de waters portàtils, vaig constatar que malgrat considerar-me una persona "viatjada", podia escoltar idiomes que no havia sentit mai. De fet, el "turisme de marató" té en la ciutat de Barcelona un dels seus referents més clars. Enguany hi han participat corredors de....81 nacionalitats diferents. Si tenim en compte que la ONU reconeix 192 països, vol dir que a Barcelona hi havia respresentants del 42% del Planeta, i això és aviat dit. Va ser impossible trobar hotel a la ciutat per a passar-hi la nit prèvia. Les alternatives eren tan poc atractives com haver d'anar a dormir a Calella de la Costa o a Castelldefels. Es calcula que l'impacte econòmic per la ciutat de la Marató és de més de 40 milions d'Euros.

 

I això entronca amb la segona curiositat. Molts dels participants vénen acompanyats de familiars que els fan pinya en diferents punts del recorregut. En destaquen, les les banderes que vaig veure, suecs, holandesos i -en particular- francesos. D'aquests vaig veure una família que encoratjava una tal "Severinne", amb bandera i pancarta inclosa, que vaig trobar en 4 punts del recorregut.

 

Un tercer punt a destacar és que, a diferència d'altres grans maratons del món (Londres o New York, per posar dos exemples de complicitat entre la cursa i els ciutadans), a la de Barcelona li falta l'escalf dels habitants de la ciutat. És una assignatura pendent. És cert que es va millorant i que en determinants punts del recorregut, l'animació i l'escalf del públic és important (Plaça Catalunya, Avinguda Maria Cristina, Diagonal/Glòries...), però hi ha molts punts on els corredors es troben en una situació de "solitud" que fa la cursa molt més dura: és el cas de la Diagonal, la Meridiana o la primera part del recorregut, passant pel carrer de Sants i fins al camp del Barça.

 

També és remarcable la varietat de corredors. La marató és una proba emblemàtica, i hi ha molta gent que córre per motius que no tenen res a veure amb la pròpia competició. En un tram del recorregut, entre els kilòmetres 18 i 22, la cursa discórre per la Meridiana d'anada i tornada. Això et permet veure corredors més ràpids que tu creuant-se en aquest tram i observar la fauna. En el tram de 3 kilòmetres vaig veure des d'un corredor amb vestit i corbata vermella (no és broma), fins a corredors que portaven un tul de ballarina, a corredors disfressats de moltes coses.

 

Continuo citant una altra curiositat que l'any passat no em va cridar l'atenció, i és la quantitat de residus que un esdeveniment com aquest genera. Literalment, muntanyes i muntanyes de deixalles. És impressionant veure el mar d'ampolles mig buides, gots de paper aixafats, peles de plàtan i taronja amb que un corredor que en té onze mil al davant es va trobant. Dotzenes d'escombriaires amb les escombres a punt es posaven en marxa després del pas dels corredors.

 

I la última: a partir del kilòmetre 32 el rèflex (teòricament disponible a tots els punts d'avituallament) sembla haver-se volatilitzat.