Si una cosa no se pot negar és que en Luís Bárcenas, parlant en plata, els té ben posats. Portar la iniciativa processal tal com l'està portant en front a tota una màquina com és el Partit Popular té un gran mèrit (o potser no). Un sol home posant contra les cordes el partit que governa l'estat espanyol.
Si a la Dolores de Cospedal (la parte contratante de la primera parte con simulación de indemnización prorrateada) li haguéssin dit, fa tot just quatre mesos, quan acusava obertament -i infundada- a determinats polítics catalans de tenir comptes a Suïssa que el tresorer del seu propi partit li plantejaria una demanda per acomiadament indegut, no s'ho hagués cregut ni en el pitjor dels seus somnis.
No està de més recordar que algú que fins el més de gener de 2013 cobrava 21.230 € bruts al mes, això sí, amb prorrateig de pagues extra incloses, malgrat haver estat acomiadat -segons el PP que en aquest cas actúa d'empresari- per a ocupar un càrrec d'assessor, ha d'assessorar.... molt i molt. Amb raó una persona tan ocupada conservava el seu despatx i la seva secretària a la seu del carrer Génova fins fa quatre dies.
Vet aquí doncs que sense acabar-se de fer mal del tot, com a l'acudit en que dos homes tenen les mans envoltant els testicles l'un de l'altre i un diu: oi que no ens farem mal?, han emmerdat la cosa d'una forma increïble, i segurament del tot innecessària. En Bárcenas perquè se sent blindat en haver filtrat que els llibres de la comptabilitat B -els originals, els que provaríen de forma irrefutable que el PP s'ha finançat durant molts anys (com tots els partits que tenen responsabilitats de govern) a base de comissions de constructores i empreses d'obra pública que després els tornen els favors en forma d'adjudicacions públiques- estan dipositats en una notaria de Sevilla. I el PP perquè sap que, en el fons, en Bárcenas l'única cosa que vol és no ser el boc expiatori, i que per tant, si ells no apreten els testicles massa fort, l'altre tampoc ho farà.
Quin és el camí seguit per en Bárcenas (magníficament assessorat per un bufet dirigit per un catedràtic de dret processal)? Doncs ensenyar les dents però només una mica. I com s'hi torna el PP? Doncs fent veure que tot és una mentida i acomiadant el tresorer (tal vegada en una magnífica posada en escena pactada entre les parts), però sense estridències, només per a guardar les formes.
Com solventar l'atzucac? Fàcil, sempre ens quedarà la justícia. Jo hagués apostat doble contra senzill que dels dos jutges que es disputen la instrucció del cas Barcenas, Gómez Bermúdez, en la instrucció del cas resultat de la denúncia interposada per IU en relació als papers de Bárcenas, o el jutge Pablo Ruz, substitut de Garzón en la instrucció del Cas Gürtel (literalment "Correa", en alemany), l'Audiència Nacional fallaria a favor de Pablo Ruz. Doncs exactament així ha estat. Per pressions polítiques? Òbviament. I és clar tothom ho negarà.
Veient com porta la instrucció del cas Gürtel en Pablo Ruz, és força plausible pensar que el cas estarà vist per sentència l'any 2050.
El més gran problema d'Espanya és que es tracta d'una democràcia de molt baixa qualitat on no hi ha separació de poders, i els que, en cada moment del temps tenen el poder fan i desfan a la seva convenciència. Això no passa a les democràcies consolidades (Alemània, Anglaterra, Suècia, Holanda...), i si passa ho fa en grau ínfim.
Vet aquí doncs que sense acabar-se de fer mal del tot, com a l'acudit en que dos homes tenen les mans envoltant els testicles l'un de l'altre i un diu: oi que no ens farem mal?, han emmerdat la cosa d'una forma increïble, i segurament del tot innecessària. En Bárcenas perquè se sent blindat en haver filtrat que els llibres de la comptabilitat B -els originals, els que provaríen de forma irrefutable que el PP s'ha finançat durant molts anys (com tots els partits que tenen responsabilitats de govern) a base de comissions de constructores i empreses d'obra pública que després els tornen els favors en forma d'adjudicacions públiques- estan dipositats en una notaria de Sevilla. I el PP perquè sap que, en el fons, en Bárcenas l'única cosa que vol és no ser el boc expiatori, i que per tant, si ells no apreten els testicles massa fort, l'altre tampoc ho farà.
Quin és el camí seguit per en Bárcenas (magníficament assessorat per un bufet dirigit per un catedràtic de dret processal)? Doncs ensenyar les dents però només una mica. I com s'hi torna el PP? Doncs fent veure que tot és una mentida i acomiadant el tresorer (tal vegada en una magnífica posada en escena pactada entre les parts), però sense estridències, només per a guardar les formes.
Com solventar l'atzucac? Fàcil, sempre ens quedarà la justícia. Jo hagués apostat doble contra senzill que dels dos jutges que es disputen la instrucció del cas Barcenas, Gómez Bermúdez, en la instrucció del cas resultat de la denúncia interposada per IU en relació als papers de Bárcenas, o el jutge Pablo Ruz, substitut de Garzón en la instrucció del Cas Gürtel (literalment "Correa", en alemany), l'Audiència Nacional fallaria a favor de Pablo Ruz. Doncs exactament així ha estat. Per pressions polítiques? Òbviament. I és clar tothom ho negarà.
Veient com porta la instrucció del cas Gürtel en Pablo Ruz, és força plausible pensar que el cas estarà vist per sentència l'any 2050.
El més gran problema d'Espanya és que es tracta d'una democràcia de molt baixa qualitat on no hi ha separació de poders, i els que, en cada moment del temps tenen el poder fan i desfan a la seva convenciència. Això no passa a les democràcies consolidades (Alemània, Anglaterra, Suècia, Holanda...), i si passa ho fa en grau ínfim.
l
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada