diumenge, 10 de març del 2013

De cardenals i anacronismes

La renúncia de Benet XVI ("equis, uve, palito!" que xisclaven les seves enfervorides fans amb histerisme desvocat quan va venir a Espanya) ha tornat a posar a les portades de tots els diaris i noticiaris el gran muntatge mediàtic que és l'Església Catòlica (que dit sigui de passada, no acabo d'entendre on rau aquest interés, excepte que sigui en el que té de morbós).
 
D'entrada em sorprèn que una institució que està en absoluta decadència, des de molts punts de vista (escàndols de pederàstria, escàndols financers, espionatge, filtracions, corrupció....), continui despertant l'interès que aixeca a tot el planeta, tant dels que són catòlics com dels que no ho són.
 
També em sorprèn això mateix d'una institució anacrònica que té un greu problema de manca de vocacions. De fet, als països de l'Europa Occidental, se'ls estan acabant els "socis" del club perquè els seminaris són buits, i ja hem començat a veure que capellans llatinoamericans són importats per tal d'anar substituint capellans que pleguen per tenir una edat més que avançada.
 
I és que l'Església és, efectivament, una màquina molt passada de moda que no ha tingut la capacitat de reinventar-se de forma seriosa. Els que ho han intentat, han acabat o apartats, o excomunicats o negligits. La tímida obertura que havia de suposar el Concili Vaticà II que va impulsar Joan XXIII es va quedar justament en això, una tímida obertura.
 
Només el fet que els 115 cardenals que es reuniran en Cònclave a partir de demà a la Capilla Sixtina del Vaticà, tenen una edat que oscil·la entre els 65 i els 80 anys ja fa tremolar, i a més a més les notícies que es van filtrant sobre les dues tendències, especialment l'anomenada "conservadora", i els suports amb els que sembla ja comptar, no auguren res de bo.
 
En tot cas, sigui quin sigui el resultat, el que sembla clar és que a menys que no obrin les finestres per tal que l'aire es renovi de forma molt seriosa, l'Església continuarà perdent suports, vocacions i militants (a l'Europa Occidental les esglésies són buides). Quin sentit tenen, en ple Segle XXI, determinats postulats i plantejaments que conculquen el més bàsic sentit comú, com per exemple que l'Església Catòlica continui essent una institució masclista on les dones no es poden ordenar, o que els capellans no es puguin casar?
 
Així els va i pitjor que els anirà. Els auguro el mateix futur que a les monarquies que queden a Europa.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada