Xipre (II)

Al final, després d'un estira i arronça que s'ha fet etern, la majoria dels bancs xipriotes (expecte quel que s'haurà de liquidar) han tornat a obrir les portes avui. No obstant això, el corralito continúa, ja que per tal d'evitar una massiva fuita de capitals les restriccions a la circulació de capitals continuaran aplicant.

 

Hi ha unes quantes lectures addicionals molt interessants en relació a la munió d'esdeveniments que s'han succeït des que vaig escriure la primera entrada sobre Xipre el dia 19 de març, algunes de les reflexions que m'ha provocat tot aquest despropòsit són:

• Xipre és la més absoluta constatació del fracàs de governança econòmica que tenim a la zona Euro de la Unió Europea. Els dirigents de la Unió actúen tirant globus-sonda per tal de copsar si el que proposen serà ben o mal acollit i en funció de la resposta, confirmen o corregeixen. La línia vermella sobre l'afectació a dipòsits de menys de 100.000 € va ser traspassada per unanimitat de tots els membres.
• Fins que no hi hagi un regulador bancari únic i tots els bans d'Europa depenguin de la disciplina imposada per un organisme regulador centralitat no podrem afirmar de forma rotunda que el sistema monetari europeu existeix de veritat.
• Que finalment el Consell hagi rectificat i que el rescat xipriota no es basi en la contribució de tots els ciutadans no és al capdevall cap mala notícia, el final els que pagaran la part més gran del pastís seran els grans dipositants (el 75% del total dels dipòsits) i grans accionistes. Per primera vegada hi ha una certa visió ètica en el tractament de les crisis bancàries europees i no és el contribuient qui acaba pagant el rescat sense tenir-hi art ni part.
• Que els més afectats siguin diposits de ciutadans russos que han evadit capitals dels seu país donada la consideració fàctica de paradís fiscal que té Xipre tampoc no és una mala notícia i que aquests capitals fugin d'Europa al mateix moment que s'aixequi la restricció a les transferències internacionals tampoc. Ho afirmava l'altre dia a la Vanguardia en Germà Bel. Comparteixo plenament la seva reflexió.
• Tot plegat ha anat més del "cantu d'un duro" del que molts es pensen. Europa s'ha salvat d'una catàstrofe de proporcions desconegudes pels pèls. La pregunta és si els nostres dirigents hauran estat capaços d'aprendre la llíçó i agilitzen la regulació bancària unificada. Si no hi ha una clara voluntat en aquest sentit no tinc gairé clar que l'Euro sigui capaç de superar (al menys en la seva configuració actual) la part de crisi econòmica i financera que encara ens tocarà patir.