Un any de "Reflexions de Taverna"

El dia 6 de novembre va fer un any que vaig iniciar l'aventura del blog.

 

Somni acariciat des de feia molt de temps i que per fi, després de temps de dubtes i indecisions, vaig decidir tirar endavant. I vaig decidir fer-ho a consciència, sabent que, en certa manera, em ficava de caps en un embolic, ja que de la manera que sóc, quan tiro endavant un nou projecte, i més si és vital, ho faig fins les últimes conseqüències.

 

És a dir, que quan vaig prendre la decisió final, després de tornar del viatge de celebració del 15è aniversari de casament amb l'Anna, als Estats Units (del meu cor), sabia que no seria una decisió fàcil, perquè em comprometia em mi mateix a diverses coses; la primera a practicar la virtud de la constància, i a escriure amb certa regularitat (més que res per a no fer el ridícul amb el meu jo).

 

En aquest sentit crec que, al menys aquest primer any, he complert les expectatives que jo mateix m'havia fixat: 138 entrades al blog comptant-hi aquesta, és a dir, un article de promig cada tres dies. Des d'aquest punt de vista estic satisfet: he escrit una mica sobre tot allò que constitueix el meu món, allò que m'agrada i d'allò que hi entenc una mica (més aviat poc): economia, política, antropologia, cultura, literatura, música.

 

Tampoc n'esperava gaire res més que el poder disposar d'un "quadern de bitàcora" reglat en el que poder ordenar idees, pensaments i sentiments. Objectiu també aconseguit. I per arrodonir el pastís gairebé 4.000 visites al blog acrediten que no només he escrit per a mi mateix. Els molts comentaris que he tingut de seguidors i amics han estat veritablement reconfortants, i en tots els casos, animen a seguir endavant.

 

La segona ha estat un exercici també curiós, de despullar part dels meus pensaments i sentiments més íntims i fer-los públics en un mitjà en el que qualsevol et pot llegir. Només com a exemple, no ha estat fàcil escriure sobre els meus sentiments arrel de la malaltia i la mort del meu pare (una de les experiències més dures de la meva vida), però fer-ho ha estat també una part molt important del meu descàrrec i la meva assimilació.

 

El balanç doncs, és molt positiu, i vist en perspectiva, i posant pros i contres al cim de la taula, he decidit que mentre em sembla que tingui alguna cosa a dir, continuaré utilitzant les "Reflexions de Taverna" per a donar-hi veu i forma. Gràcies a totes i tots els que heu perdut un moment del vostre temps per a llegir-me. Una abraçada.