En Benito Pérez Galdós hagués escrit la novel·la costumista de la seva vida, uns "Episodios Nacionales" extraordinaris si hagués viscut les dues setmanes de campanya electoral de les eleccions catalanes més mogudes des de l'adveniment de la democràcia.
Estic d'acord que el finançament dels partits polítics és un punt veritablement fosc de la democràcia espanyola (i francesa i italiana,i...). Estic d'acord en que en l'anomenat "Cas Palau" s'ha d'arribar fins al final i que qui en sigui culpable, n'haurà d'assumir totes les conseqüències i el pes de la llei. També és cert que l'aparent impunitat amb la que viu el delinqüent confés i no convicte Fèlix Millet diu poc d'un estat de dret, després que fa tant temps que va confessar els seus crims. Però com va dir algú, la justícia és lenta però implacable (jo encara hi crec).
Ara bé, l'operació de linxament cotra Artur Mas i per extensió Convergència i Unió d'aquesta setmana arrel de les publicacions del diari El Mundo, sembla impossible en -altre cop- un estat de dret. Avui la fiscalia de Catalunya ha anunciat l'obertura d'una investigació contra el diari per, com a mínim difamació (ja era hora que la Justícia es comencés a pronunciar). El que em pregunto és: com ha estat possible que un informe manipulat i ple de mentides s'hagi pogut publicar? On són els controls de qualitat del diari? Com és possible que no es verifiquin les fonts? Tot s'hi val? Quin caram de periodisme és aquest....Hi havia algún interés més enllà d'un diari prop de la fallida en desesperat intent de vendre diaris fins i tot al preu de perdre la poca respectibalitat que li pogués quedar? En fi, ningú pot negar que quan compres El Mundo, ja saps al que t'exposes.
Però això no és tot. Sentir els polítics catalans de l'oposició (en particular la senyora Sánchez, el senyor Navarro i la senyora Chacón -dic senyora en un pur i simple exercici d'estil-) i els polítics espanyols del Partit Popular, ha estat un exercici de cinisme increïble. No pot ser, en un estat seriós, que el ministre d'hisenda espanyol acusi obertament Mas de tenir comptes a Suïssa i que ha de donar explicacions públiques, quan feia hores l'Artur Mas era entrevistat per tota Espanya per la Cadena Ser i deia obertament que té només dos comptes corrents i tots dos en entitats catalanes. Un futur President de la Generalitat s'exposaria a dir mentides tan contundents en públic? Jo crec que no.
Però malgrat tot, la dita "esquitxa que quelcom queda" deu ser veritat (una veritat llatina però veritat per alguns, en definitiva). Un Tejero anacrònic fins i tot per a fer de pallasso del Circ Cric interposa una demanda per sedició contra Artur Mas. Els catalans a l'exili tenen problemes (enormes en alguns casos com els exiliats als Estats Units) per a poder votar. En Montoro no compareix al Parlamento español perquè la majoria del PP, acompanyada pels simpàtics nois de la Rosa Díez UPyD voten contra la petitció de Convergència i Unió. La Camacho continua parlant de comptes a Suïsa i "menysprea fins a la sacietat" en una expressa mostra de mala educació al candidat Navarro al debat a Can Cuní (8TV), i un tal Urdangarin surt a pasejar amb la seva gossa Golden Retriever (com la meva, quina desgràcia!!!) a les 7 del matí per evitar la premsa. El portaveu del Govern Català, Francesc Homs acaba parlant -no exempt d'una certa raó- els ministres d'hisenda i d'interior com a "Mortadelo i Filemón"...
Deu ser que tot s'hi val quan es tracta de política i sobre tot de menysprear els catalans i el seus drets. Insisteixo, només per a donar una lliçó de civisme cal anar a votar diumenge, a qui sigui, però cal anar a votar. Només així donarem un exemple a Espanya i al món que hi ha una altra manera de fer les coses. Jo ja ho tinc clar, i encara que no sigui el meu estil, ho tornaré a dir, alt i clar: desitjaria que CiU obtingués la majoria absoluta. Potser així alguna cosa en les relacions entre Catalunya i Espanya començaria a canviar, i aquesta vegada, potser, en benefici dels Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada