189 morts

Una vegada fa molt temps vaig llegir un article colpidor d'en Gregorio Morán a las seves "Sabatinas Intempestivas". Era l'època en que era lector assidu de La Vanguardia i els articles d'en Morán m'agradaven perquè eren diferents: d'un intel·lectual constructiu. Jo diria que el temps l'ha anat convertint en un intel·lectual emprenyat, més aviat agre, a diferència per exemple d'un altre gran pensador, en Josep Ramoneda, que en el meu ranking personal cada dia va a més.

 

Però no és d'això del que volia escriure avui sinó de la vergonya col·lectiva que suposa que a la nostra societat, hipòcrita fins a la sacietat, les morts per accident de trànsit es limitin a ser una mera xifra estadística amb la que s'omplen la boca els mitjans informatius. Hom diria que fins i tot despersta morbo informatiu entre els professionals el fet d'afirmar si aquest cap de setmana hi ha hagut més o menys morts que l'anterior, i que en el que va d'any portem un x per cent més  o menys d'accidents que el mateix periode de l'any anterior.

 

Ens hauríem d'avergonyir que avui hem sabut que aquest cap de setmana passat han mort 3 persones més a les carreteres catalanes (una a Llagostera, a la variant, en el moment en que jo anava amb els meus dos fills de Palamós a Girona). Ens hauria d'avergonyir que ahir fós el "dia mundial sense accidents de trànsit" (qui se les inventa, aquestes xorrades? per què encara no és a la presó?).

 

És una veritable mostra de desfatxatesa col·lectiva que siguem capaços d'enviar sondes al planeta Mart però que no poguem aturar els accidents de trànsit, que de fet, per negligència dels nostres governants (en la majoria dels casos) constitueixen una de les primeres causes de morlt de les societats autoanomenades civilitzades. Vergonya.

 

Els responsables de trànsit estan molt contents perquè afirmen que la tendència en relació a anys anteriors és de baixa sostinguda (això ho haurien d'explicar als familiars dels morts i dels paraplejics...). Però mentre els radars estan estratègicament col·locats per a posar multes amb finalitat fonamentalment recaptatòria, hi ha gent que deixa la vida a les carreteres i en molts casos, no en tots però en molts, es tracta d'una assessinat comès per acció o omissió dels que ens governen.

 

Recordo que en Morán, en un altre article, no llunyà en el temps al primer del que parlava, explicava el cas d'un artista anomenat Farruquito, que, sense carnet de conduir va tenir un accident de cotxe en el que va resultar morta una persona. El tal Farruqito ja és al carrer i com si no hagués passat res. Per acció o omissió caldria demanar responsabilitats als nostres governants: 189 morts és una xifra intolerable, es miri com es miri, però aquí altra vegada com en tants i tants altres casos, la veritat es difumina i l'exigència de responsabilitats es va diluint.

 

Fins quan ho seguirem suportant? Quanta més gent ha de morir perquè alguna cosa canvïi de debò?