22ena. Cimera Llatinoamericana

Hi ha determinats esdeveniments que només pel seu mateix nom ja fan olor de ranci, de resclosit. I això de la Cimera Llatinoamericana (que se celebra aquests dies a Càdis) crec que ha esdevingut només recordat pel ja famós "¿Por qué no te callas?" que el Caçador d'Elefants li va etzibar al Caçador d'Opositors veneçolans.

 

Un té la impressió que això de la cimera de les ex-colònies amb la Mare Pàtria (les mares pàtries, de fet, perquè també hi ha Portugal, l'altra gran "Metròlopi") és un acte que es fa més per un (suposat?) lluiment de les antigues potències davant de tercers que per cap mena d'utilitat pràctica. I això, en un contexte d'intervenció, prima de risc desaforada, atur desfermat i vagues generals, té molt poc de seriós.

 

Perquè ja em dirà ningú quina credibilitat pot tenir una cimera en la que al (suposat) solemne acte d'obertura el Caçador d'Elefants (per cert, molt envellit, i fins i tot deformat de cara) anuncia a bombo i plateret que (literalment) "com deveu haver vist, tinc algunes dificultats de mecànica que han tornat a aparèixer aquests últims dies i que m'obligaran, seguint el consell mèdic, a interrompre la meva agenda oficial per passar pel taller, és a dir, per operar-me del maluc esquerre, que tinc bastant malmès". Ja de passada podria haver explicat que el maluc se'l va malmetre a la darrera cacera de paquiderms que va fer, gairebé d'amagat, a Botswana.

 

La mateixa credibilitat que Espanya i els seus interessos econòmics tenen a l'Argentina on la senyora Fernández de Kirchner no té cap problema a expropiar YPF, o el senyor Evo Morales a amenaçar Gas Natural Fenosa o el senyor Hugo Chávez tampoc a fer por la banca espanyola.

 

Curiosament ni l'Argentina (la seva presidenta al·lega motius de salut...), ni Venezuela (també), ni Uruguay, ni Paraguay, ni Nicaragua ni Guatemala ni Cuba hi envien cap representant de nivell.

 

Tot plegat un acte descafeïnat que acaba amb una declaració política preparada pels ministres d'afers exteriors que ve a dir que cal reforçar les relacions multilaterals i que al final acaba en un clam, gairebé una súplica d'ajut a Espanya i Portugal a sortir de la crisis, això en un contexte on alguns països llatinoamericans com Brasil, Xile, Colòmbia, Perú o Mèxic, creixen a ritmes del 3% anual.

 

Quan haurà costat la pantomina? Serveix per alguna cosa? En la meva opinió per ben poc.