Philip Roth

Aquest cap de setmana la premsa generalista ha publicat una notícia que m'ha entristit sobremanera. Philip Roth (Newark, New Jersey, USA, 1933), una mite viu de la literatura, ha anunciat que deixa d'escriure, després d'haver publicat 31 novel.les. Roth no es prodiga als mitjans i la seva vida privada és molt poc accessible, però la notícia ha estat confirmada pel seu editor, el que vol dir, de forma inequívoca, que Roth, als 79 anys, ha decidit penjar les botes. Una gran pèrdua per a la literatura universal.

 

Deixa la feina un dels més grans escriptors vius de la literatura nord-americada, i mundial, afegiria jo. Vaig descobrir Roth de la mà d'un amic mexicà, que em va aconsellar la lectura de "Pastoral Americana" (American Pastoral en la seva versió anglesa), i només amb la lectura d'aquest llibre em vaig convertir en un absolut adepte de la seva literatura. Cap dels seus llibres que he llegit a posteriorir m'ha decebut, tot i que he de reconèixer que tampoc cap ha superat la màgia i el mestratge narratiu de la Pastoral Americana.

 

Philip Roth és un mestre de la narrativa, i de la prosa sarcàstica. La seva literatura està imbuïda d'una fina pàtina d'ironia típica del que se'n fot del mort i del que el vetlla. En Roth representa la literatura militant del món dels jueus als Estats Units, de la seva vida, de les seves pors, de les seves tradicions, de les seves contradiccions.

 

La seva obra descriu magistralment l'àngel i el dimoni de la comunitat jueva nord-americana. La lliuta de la tradició ancenstral contra el desig de modernor i d'abandonar un fet cultural que és més un corsé que un tret d'identitat.

 

Roth analitza i retrata de manera magistral la societat nord-americana de la segona meitat del segle vint en general, i de la comunitat jueva en particular. Hom té la impressió, després de llegir les seves novel·les, que ha fet un màster en cultura jueva de la comunitat nord-americana, i també que ha fet un post grau en un retrat acurat i punyent de la societat nord-americana contemporània.

 

Llibres com "Em vaig casar amb un comunista", "La taca humana", que juntament amb "Pastoral Americana" configuren el que s'ha anomenat la Trilogia Americana de Philip Roth, constitueixen literatura absolutament imprescindible.

 

Altres obres destacades i que recomano vivament són: "El mal de Portoy" (àngels i dimonis en lluita permanent en la ment d'un jueu jove que vol renunciar a ser-ho, però que està fortament estigmatitzat per la seva mere, jueva de tradició religiosa), "El pit" (divertidíssima paròdia, protagonitzada per un home que es converteix de forma kafkiana, en un pit de dona de la nit al dia) o "La conjura contra Amèrica", una novel·la d'història ficció en la que el primer aviador en creuar l'Atlàntic, Charles Lindberg, pro-nazi, esdevé president dels Estats Units.

 

Aquest any 2012, Philip Roth ha guanyat el premi Príncep d'Astúries en reconeixement a tota la seva carrera literària. Sia aquest el meu petit i modest homenatge a un mestre amb majúscules.