El ventilador espanyol (la merda se'ns menja)

La notícia publicada al diari El Mundo sobre els suposats comptes a Lienchenstein i Suïssa del pare d'Artur Mas i de la família Pujol és extraordinària, de tan increïble, extemporània, difamatòria, tramposa, delinqüent. És senzillament l'anti-periodisme. La constatació més evident de que hi ha determinades instàncies cavernàries espanyoles que no senten altra cosa que un odi visceral, atàvic i irrevesdible contra allò que faci pudor de català.

 

La campanya electoral catalana ha estat més aviat presidida per la misèria moral de bona part dels seus participants, fonamentalment però dels dos grans partits espanyols, el PP i el PSOE (que aquí a Catalunya es fa dir PSC - un incís divertit és el del gran demòcrata Bono que diu: "PSC es como se llama al PSOE en Cataluña", i no està mancat de raó-).

 

Des de les barbaritats de l'Alícia Sánchez buscant sense complexes i infatigablement obrir l'escletxa de la divisió entre els catalans, argumentant entre d'altres floritures la futura obligatorietat de catalanització dels cognoms o la ridiculesa dels anuncis electorats del PP que van de fronteres i de conferències telefòniques internacionals entre Barcelona i Jerez ("Otra vez llamando a Jerez?", diu una veu masculina a la seva parella, "Ya es la segunda conferencia internacional esta semana..."). Ella, que viu i treballa en un partit que ha expulsat el valencià de les institucions i les escoles, que ha eliminat la possibilitat de veure TV3 al País Valencià i Canal 9 a Catalunya, que ha castellanitzat els topònims mallorquins i un llarg etzètera....

 

Fins a les perles de la Chacón (o sento, és que no puc amb ella, al seu costat en José Montilla té la classe d'un lord britànic. Ja veuran com, depèn de com li vagin les coses al PSOE acabarà a Ciutadans o amb la Rosa Díez, sinó, temps al temps), afirmant que no hi ha fronteres pels comptes corrents a Suïssa... I quan desembarquen els companys de partit de la resta d'Espanya tipus De Cospedal (parlant de també dels comptes de Suïssa, quan a València o a Mallorca el PP està de merda fins el coll i aquesta sí que la investiga de veritat el jutge Castro) o algún dels ministres estrella, llavors ja la cosa adquireix visos kafkians.

 

Fins ara no hi havia dedicat ni el més mínim comentari en aquest blog. Em feia més aviat repulsió, i francament pensava que no mereixia ni una sola "reflexió", tot i que sí molta "taverna". Les campanyes en general cada dia em cansen més i unes eleccions catalanes polaritzades com aquesta actual no n'és una excepció, sino més aviat el contrari.

 

Però he canviat d'opinió, perquè no em puc aguantar. Treure el ventilador per espolzar merda ara (que algun mal farà, deuen pensar), justament ara, per part d'un diari tan conegut per a tothom per la seva imparcialitat i el seu rigor periodístic com és El Mundo d'en Pedro J. Ramírez, a l'equador de la campanya, basant-se en un esborrany del 2008 que ningú sap ben bé d'on ha sortit ni qui l'ha demanat (en Jorge Fernández Díaz s'ha afanyat a dir que ja s'ha obert una investigació interna) vol dir que:

•  o a Madrit (concepte) estan molt desesperats i utilitzen totes les armes en plan "hay una segunda línea de investigación que sigue abierta y estamos convencidos que fue ETA...", que no es creuen ni els seus més directes devots, però difama que alguna cosa potser quedarà,
• o que en Pedro J. va per lliure i al capdevall vol una majoria absoluta per CiU perquè en el fons es vol alliberar del llast que Catalunya constitueix per Espanya,
• o que en Pedro J. , en Federico, en Vidal i l'Albert Boadella volen la majoria absoluta de CiU precisament per etzivar més odi cap a Catalunya i aconseguir l'abdicació del Rei, l'abolició de la monarquia i l'adveniment d'una República que declari l'estat d'excepció i que porti finalment els tancs Diagonal envall,
• o que a la caverna saben tan de màrketing electoral com jo de swahili.
   

Tenia molts dubtes de si votar o no Convergència en aquestes eleccions. Ara ja no en tinc cap, i no em fa cap vegonya dir-ho. Gràcies Pedro J. per haver-me fet acabar de decidir el vot.