Momentum polític (I)

Les primeres enquestes que s'han publicat aquest cap de setmana en relació a les eleccions anticipades del 25 de novembre confirmen en part el que vaig vaticinar en l'entrada al blog de fa un parell de dies. No cal ser taumaturg per a pensar que l'Artur Mas sortirà reforçat d'aquesta convocatòria i que el PSC s'enfonsa en la misèria....

 

Només hi ha un parell de consideracions a tenir en compte que poden fer variar de forma significativa el resultat més o menys esperat de les eleccions, amb una CiU fregant la majoria absoluta, i aquest és un elevat grau de participació electoral.

 

És tradicionalment sabut que el vot menys catalanista sòl no acudir a les eleccions autonòmiques (això dels parlaments regionals sense poder real queda molt folk però té pocs efectes pràctics i  a més a més, una part no despreciable de la ciutadania de Catalunya pensa que aquestes eleccions "no van amb ells"). També és cert que més enllà dels incondicionals de cada partit (que sempre van a les urnes), hi ha una part també important de la ciutadania que vota segons el "momentum polític" fent un càstic o atorgant un premi a determinats partits però de forma puntual, no amb fidelitat incondicional.

 

Aquests dos elements poden incorporar un element d'incertesa que pot fer d'aquestes eleccions les més imprevisibles de la història de la democràcia: l'Alícia, apel·lant el vot de la por i de la fragmentació de la societat catalana entre els catalans bons (els espanyols) i els dolents (els que volen portar el territori a futurs foscos i incerts) pot conduir als col·legis a moltes persones que es queden a casa (o parleu ara o llavors no us queixeu...). Però d'altra banda, les mencions a l'exèrcit, els tancs baixant per la Diagonal i la guàrdia civil, pot mobilitzar també una part del votant més desenganyat que pensa el mateix que el que l'Alícia vol captar dels votants que se senten més espanyols i no van a votar, però en el sentit exactament contrari. Conec casos de tots dos colors. Em torno a mullar: vaticino la participació electoral més alta, com a mínim, de les tres darreres eleccions catalanes.

 

En funció d'un factor i l'altre el resultat pot variar sensiblement, però no penso que pugui alterar un status quo que fa temps que s'està definint i que aglutina molta gent que anirà a votar partits que defensen el dret a decidir: el català emprenyat de classe mitja, el ciutadà racional que no pot entendre que la Nacional II a Girona i Barcelona estigui aturada sine die, els que no entenen que Espanya no escolti (i que mai no s'han ficat en política), els socialites desencantats (que votaran d'altres partits -i d'aquests, creguin-me, n'hi hauran molts-), els més independentistes que no han votat en sa vida, els més àcrates, que veuen que ICV pot conformar una força potent per primera vegada a la història de la Generalitat...

 

Malgrat això, veurem un creixement de vot cap al bloc de dreta i ultradreta que aglutinarà els més espanyolistes que només voten a les eleccions espanyoles, els convergents que ho són a mitges (és a dir, mentre la unitat de mercat no es posi en perill), el catalanista que -legítimament- té por a pedre la pensió (perquè l'enganyen amb arguments que s'acaba creient): és aquell català que en Pepe Rubianes dibuixava tan bé en el seu magistral "Rubianes solamente", ja saben, el de la llibreta a La Caixa i la hipoteca a 40 anys, i aquell que pensa que si Catalunya esdevé independent el Barça només podrà jugar contra el Manlleu i el Llagostera, posem per cas...

 

Després de molt de temps de desencís i desiterès, tornaré a seguir de forma apassionada una campanya electoral que es preveu d'una intensitat no vista des de l'adveniment de la democràcia...