Els punts forts de la independència

Fa de mal dir que un poble tingui un "tarannà", allò que es tradueix en castellà per "idiosincracia", paraula que en aquest magnífic idioma està més aviat passada de moda. Una altra acepció que diu el diccionari es la de "talante"; d'aquesta, un infaust president de govern espanyol ens en va donar lliçons magistrals.

En francès ni tan sols existeix una traducció interessant: en diuen "caractère" o "character" en anglès. I escric això perquè sóc dels que pensen que més enllà d'ideologies i de diferències signficatives de maneres de pensar, de dir i de fer, hi ha un "tarannà" català, al menys antropològicament parlant. 

•   El tarannà i la il·lusió. Aquesta manera de fer, de veure i entendre la vida té a veure amb el primer punt fort que veig en aquest estat accelerat i febril que estem vivint. Catalunya és una nació mil·lenària, que ha sabut superar situacions difícils de tota mena, que ha estat des de fa molts anys terra d'acollida i d'integració. Encara que el senyor Ruiz Gallardón -recentment sortit de l'armari, com deia ahir- digui que és gràcies a la democràcia que Catalunya existeix, i que per tant la idea de Catalunya cal buscar-la amb la recuperació de la democràcia, és a dir, des de 1978, la veritat és més tossuda que tot això. El tarannà, les ganes de ser i de fer, el "tenim pressa, molta pressa" que deia l'Heribert Barrera, no deixa de ser un puntal d'aquesta nova situació on la il·lusió remplaça parcialment la cruesa d'una crisi que ha deixat molta gent gairebé sense esperança.
• L'autosuficiència econòmica. Una nació independent que no fós autosuficient i no permetés assegurar el benestar dels seus ciutadans ni seria viable ni tindria sentit. Petites nacions d'Europa, amb un fort vessant exportador demostren que la viabilitat econòmica no necessàriament està associada al tamany: exemples com Dinamarca, Hòlànda, Suècia, Lituània en són clars exemples. Catalunya té una economia prou madura, dinàmica, diversificada i exportadora com per -més enllà de la situació heretada per tres dècades de sistemes fiscals ineficients i injustos- pugui situar-se en una posició capdavantera a Europa. Avui el diari publicava un altre rècord de les exportacions des del port de Barcelona (355.500 contenidors fins a finals d'agost -+7% en relació al mateix periode de l'any 2011-)
• La preservació de llengua i cultura. Com a nació podrem preservar més i millor la nostra diversitat, la nostra riquesa. Ahir l'Oriol Junqueras afirmava en una entrevista "el castellà també serà oficial a la Catalunya independent": m'agrada perquè ja és hora que des de l'esquerra de les barretines imperi el sentit comú i el de la integració. Benvingut sia. És cert però que, sense buscar culpables, al País Valencià hi ha hagut un intent sistematitzat i perfectament planejat per aniquilar la llengua i la cultura del país, i substituir-la per la llengua i cultura castellanes: això s'ha fet amb l'acquiescència de les classes dirigents o sota la seva direcció. En una Catalunya independent, això no seria possible. La independència permetria acabar amb el joc tan perillós i interessat que s'ha vingut fent del sistema educatiu als darrers anys.
• El benestar social. Si el balanç de separació es fés com cal, tenint en compte les balances fiscals dels darrers anys, Catalunya, sense abandonar una quota per la solidaritat interterritorial, generaria suficients recursos com per a mantenir el nivell de benestar social pre-crisi del 2008, això vol dir que, en circumstàncies "normals" (de no crisi econòmica profunda, vull dir), el país podria recuperar el nivell de serveis socials, seguretat social, medicina i educació d'altíssima qualitat que -malgrat les tisorades- encara conservem parcialment.
• L'economia del coneixement. Una Catalunya independent segurament prioritzaria amb criteris diferents als que se'ns ve imposant des d'Espanya. Només uns quants exemples: Catalunya compta amb 44 centres de recerca (alguns d'ells d'excel·lència europea o mundial), dues escoles de negoci entre les 10 millors del món, i una xarxa universitària orientada a l'aplicació de la recerca. No deixa de ser simptomàtic que el pregoner de les darreres festes de la Mercè fóra el científic Lluís Torner, director de l 'Institut de Ciències Fotòniques.